ENTREVISTA

Equip d'atenció del Siad "Amb la nostra feina hem après a no jutjar, repectar les decisions, ser empàtiques i escoltar activament"

En aquest butlletí coneixerem de més a prop l’equip del SIAD, un espai obert a totes les dones que pateixin qualsevol discriminació per raó de gènere, i també un espai que val la pena descobrir per les activitats, tallers i propostes que ofereix durant tot l’any. Per conèixer millor els serveis del SIAD podeu consultar el seu web https://www.sabadell.cat/ca/siad

L’equip d’atenció del SIAD està format per dues psicòlogues: la Irma Martin, que atén a dones i l’Aina Grueso, psicòloga infanto-juvenil; dues treballadores socials: l’Estrella Lahoz i la Lurdes Font i també pel personal de recepció: la Sara Lozano i la Deborah Serrano. També hi treballen dues juristes, a temps parcial, com assessores jurídiques.

Us passem les contestes que han elaborat conjuntament per conèixer de més a prop el seu dia a dia.

Quina és la vostra feina. ?

El SIAD és un Servei on atenem qualsevol dona de Sabadell, i d’altres municipis del voltant amb els quals hi ha conveni a través del Consell Comarcal, que se senti discriminada pel fet de ser dona, en qualsevol espai i àmbit.

El pes de l’atenció, però, recau sobretot en atendre dones i els seus fills i filles que han patit qualsevol forma de violència masclista.

També atenem, cada vegada més a adolescents víctimes de relacions afectivo-sexuals abusives.

I per últim, realitzem funcions d’assessorament telefònic o presencial a professionals de diferents àmbits.

Les treballadores socials realitzem entrevistes d’informació i assessorament i, en el cas que la dona sigui víctima de violència masclista, portem a terme tant les derivacions a les psicòlogues de l’equip i/o a les juristes, com les accions de coordinació i /o derivació amb d’altres recursos necessaris per a l’abordatge de la situació: cossos de seguretat, col·legi d’advocats, fiscalia, serveis socials, recursos d’acollida, etc.

Les psicòlogues atenem a les dones i a llurs fills i filles amb l’objectiu de fomentar el procés de recuperació de la violència viscuda, de forma directa o indirecta, en el cas dels i les menors.

Les juristes oferim assessorament jurídic especialitzat tant en procediments civils: divorcis, separacions, custòdia de fills i filles, etc. com penals: denúncies per maltractes, ordres de protecció, etc.

-       Com eviteu el burn out o la síndrome d’esgotament professional?

Treballant en equip, el que implica compartir la responsabilitat , supervisant els casos amb una professional externa i amb experiència, amb un bon ambient de treball, amb formació continuada i amb espais d’intercanvi amb altres professionals que treballen en l’àmbit.

-       Sentiu més sovint la satisfacció de millorar la vida de les persones que la impotència?

No són sentiments excloents, treballem en processos de recuperació que no són lineals. Hem de respectar el moment personal en el qual es troba la dona i les decisions que ella pren, malgrat nosaltres, com a professionals, algunes vegades no les compartim.

-       Què interfereix més en la vostra feina?

La resposta del sistema judicial, excessivament garantista, que de vegades no protegeix a les dones ni als ni les menors. També la manca d’ajuts econòmics, de recursos d’inserció laboral i les dificultats per accedir a un habitatge, que dificulten la recuperació i normalització de la vida de les dones i els seus fills i filles.

I en situacions que es requereix un recurs d’acollida d’urgències, la llista d’espera dels centres residencials de la Generalitat pot ser de fins a 4 mesos. Això implica que la dona i els seus fills i filles hagin d’ingressar en un recurs de forma temporal, amb tot el que això comporta.

-       En quins aspectes heu crescut gràcies a la vostra feina?

No jutjar, respectar les decisions, ser empàtiques, escoltar activament, no aconsellar, respectar les diferents ideologies i cultures, aprendre a gestionar millor les nostres emocions i tolerar l’angoixa i les urgències.

-       Cap a on creieu que va la societat pel que fa a les relacions més igualitàries entre dones i homes?

S’ha avançat molt en fer visibles les desigualtats però aquestes continuen existint en molts àmbits de la societat: la bretxa salarial, la precarització del sectors laborals més feminitzats, els càrrecs de poder ocupats per homes, la publicitat sexista, la no corresponsabilitat en les tasques domèstiques i de cura dels fills i filles, les noves formes de violència masclista que es donen a través de les xarxes socials...

-       Com es pot evitar la violència en l’entorn familiar?

Educar en el respecte i en la igualtat, establir bons models de comunicació, fomentar l’educació en la gestió de les emocions i la resolució de conflictes, oferir confiança i recolzament davant les dificultats.

-       Finalment, digueu-nos un desig de futur

Que desaparegui qualsevol forma de violència per raó de gènere, que puguem viure en una societat lliure de sexisme, amb igualtat d’oportunitats per a tothom.