AVUI PARLEM DE... -- Els racons de joc al Vapor Buxeda Nou

L’equip educatiu del CEIF Vapor Buxeda Nou ens explica la importància dels racons de joc com a element fonamental en l’adquisició del coneixement per part de l’infant.

L’equip educatiu del CEIF Vapor Buxeda Nou ens explica la importància dels racons de joc com a element fonamental en l’adquisició del coneixement per part de l’infant:

Per a nosaltres, l’escola bressol constitueix un context integrador, obert i que atén la diversitat. Oferim experiències educatives on l’intercanvi, el diàleg i la convivència entre infants, famílies i professionals afavoreixen un entorn ric i cohesionat.

Com a centre ens dotem d’uns eixos transversals i uns recursos metodològics que ens permeten enfocar el joc d’una manera global i integradora.

El joc, l’experimentació i la manipulació són la base de l’adquisició de coneixement de l’infant. Per tant, cal vetllar perquè els nens i les nenes es desenvolupin a partir de les seves pròpies vivències i a partir del desenvolupament dels sentits.

A través del joc, l’infant descobreix les propietats dels objectes que l’envolten, resolt diferents situacions de la vida quotidiana i aprèn què hi pot fer. D’aquesta manera l’infant expressa la seva manera de veure el món i simbolitza el que sent, crea, imagina, estableix relacions, etc.

Per tal d’assolir aquest objectiu organitzem les aules per racons de joc.

 

 

 

 

“Els racons ens permeten organitzar l’aula en petits grups, cadascun dels quals realitza una tasca determinada i diferent. Organitzats en grups reduïts, els nens i nenes aprenen a treballar en equip, a col·laborar i a compartir coneixements. Els racons també potencien la seva iniciativa i el sentit de la responsabilitat” (Agustí, 2001).

 

 

Realitzem la creació i organització del joc per racons de manera progressiva i gradual.  A principi de curs les aules estan buides i un cop superada l’adaptació i quan els nens/-es ja es troben còmodes i segurs en l’espai, es comencen a muntar els diferents racons de les aules.

Inicialment els racons disposen de poc material i a mesura que avança el curs oferim nous materials i reptes. És molt important trobar un equilibri davant la quantitat de materials que els presentem ja que molts objectes poden saturar i desviar l’atenció de l’infant i molt pocs poden limitar l’activitat lúdica.

Durant el primer trimestre, els infants inicien el joc per racons a la seva aula. Cap al segon trimestre, un cop coneixen els racons, els seus materials i les diferents consignes que cal tenir en compte en el moment del joc, iniciem els canvis d’aula amb la mestra referent, amb l’objectiu que coneguin la resta de racons de joc de les aules del seu nivell.  A partir d’aquí i cap a finals del segon trimestre introduïm una nova variant, “la barreja de grups”. Organitzem els infants en grups heterogenis per tal de fomentar la seva socialització amb les diferents aules, mestres, i companys. Finalment al tercer trimestre realitzem el que anomenem “portes obertes”, en les quals cada mestra es situa a la seva aula i els infants tenen la possibilitat de moure’s lliurement pels diferents espais i triar el racó on volen jugar. Aprofitant l’arribada del bon temps, també oferim noves propostes de joc a l’espai exterior que connecta directament amb les aules.

Aquesta organització pretén delimitar, dintre de l’aula, diferents espais on els  infants puguin realitzar, de manera simultània i amb interacció amb els seus companys i companyes, diferents activitats de tipus cognitiu, manipulatiu i simbòlic.  Alhora permet a l’infant prendre tot un seguit de decisions i responsabilitats: escollir a quin racó vol jugar, establir un ordre de realització de les tasques, decidir quant de temps dedicarà a cadascuna i endinsar-se en un joc individual o compartit que li ofereixi una experiència viva, creativa i significativa.

Una part important del nostre paper com educadores consisteix en la preparació, adequació i presentació de l’espai. Així com el diàleg i la reflexió prèvia que fem com a equip, per tal de consensuar les diferents propostes i els materials que volem posar a l’abast dels infants per tal de garantir un ampli ventall de situacions d’aprenentatge, adequades als seus interessos, capacitats, habilitats i motivacions. Seguint a Figueres (veure Bibliografia), hi ha tres aspectes que s’han d’acomplir a l’hora d’organitzar-los: unes condicions físiques, que permetin saciar les necessitats de moviment i curiositat inherents als infants i que, a més, els ofereixi seguretat, sigui estimulador i amb una estètica acurada; unes condicions afectives (seguretat, confiança, bona comunicació, respecte, etc.), que permetin a l’infant desenvolupar-se lliurement; i unes condicions intel·lectuals, introduint nous elements, reptes, provocant conflictes cognitius i enfortint la curiositat, l’interès i la iniciativa.

Un cop adequat l’espai i els materials i abans d’iniciar el joc, cada mestra recorda la següent consigna: respectem el material i als companys.

En el moment del joc, el nostre paper és el d’observar les diferents accions que realitzen els infants amb el material, la relació que tenen amb l’espai i amb els seus iguals i adults. Tot això donarà la informació necessària per poder millorar el racó, el material i oferir noves propostes que enriqueixin el seu procés d’aprenentatge..

El nostre acompanyament és guiant i acompanyant quan és necessari, posem paraules a diferents accions que realitzen mentre juguen de manera espontània, mantenim situacions de conversa i intervenim, si cal, en cas de conflicte.

Finalment considerem que una de les nostres responsabilitats com a equip és la constant avaluació, revisió i reflexió dels diferents racons, el seu funcionament, les dinàmiques que es generen entre els infants, les situacions d’interacció que es creen i la minimització de les situacions de conflicte. Sistemàticament ens plantegem diferents preguntes sobre si aquell racó compleix els objectius que prèviament ens havíem plantejat, si els materials i l’espai són els adequats... ja que considerem imprescindible que els racons estiguin exposats a revisió, modificació i, si és necessari, substitució per un altre que s’adapti a les característiques i necessitats del grup.

 

 

 

 

“Observar com juga un nen, jugar amb ell, és una bona eina per conèixer-lo. És ben senzill: Tan sols cal apropar-nos per observar que la seva és l’edat de la fantasia. Cal dotar els infants de tota mena de recursos que els possibilitin la necessària llibertat per lliurar-se a les seves fantasies i per reviure-les als seus jocs. Entenem, com Rodari, que la imaginació ha d’ocupar un lloc a l’educació.” (Laguia, M.J, Vidal, C, 2009)

 

 

Bibliografia

• Agustí, R. (2001). Un dia a l’aula d’educació infantil. [en línia]: Racons. Barcelona: Xtec Abril del 2001 [Consulta: 4 de Març del 2016]. Disponible en aquest enllaç

• Figueres, C; Pujol, M. A. (1988). Els racons de treball. Una nova forma d’organitzar el treball personalitzat. Barcelona: Eumo.