DONCS, MIRA, ANEM AMB LA COLLA DE SABADELL: ARMAND OBIOLS I LA LITERATURA. CONFERÈNCIA

Aprofitant el 125è aniversari del naixement de Joan Oliver i de Francesc Trabal, així com el 120è aniversari del d'Armand Obiols, la Secció d'Arts i Lletres de la Fundació Bosch i Cardellach ha volgut elaborar un cicle on a través de diferents conferències aprofundirem en la vida i obra dels membres de l'anomenada Colla de Sabadell.

La Colla estava liderada pels escriptors Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols; però també hi van tenir una presència important els artistes Antoni Vila Arrufat i Ricard Marlet, el periodista Lluís Parcerisa, l'advocat Josep M. Trabal, el filòsof Miquel Carreras i el farmacèutic Joan Garriga. El seu lema: "Estem voltats de pocavergonyes". Al costat de la pràctica d'un humor provocatiu, descordat i crític, sobretot en les pàgines del "Diari de Sabadell", la Colla es va implicar en empreses de gran ambició cultural, com les Edicions La Mirada (1924).

Programa:

3) Armand Obiols i la literatura

A càrrec de Mercè Ibarz, escriptora, periodista cultural i professora (UAB i Pompeu Fabra)

Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve, és un dels membres més preparats intel·lectualment de la Colla. Ben aviat, el 1919, publica els primers poemes. I és encara molt jove quan esdevé corresponsal de "La Veu de Catalunya" i escriu cròniques que signa com a White. De seguida, excel·leix en la crítica literària més rigorosa i implacable. Té la voluntat de construir una cultura catalana moderna amb una literatura "normal", equiparable a l'europea. La contundència, la ironia i el to punxant dels seus articles li crea molts enemics. L'any 1928 enceta la secció "Buirac", a les pàgines de "La Nau", que el convertiran en una veu crítica, aguda i autoritzada. Arribada l'època republicana, intervé en el periodisme polític i escriu editorials lúcids, d'una actualitat sorprenent. L'any 1938 serà cap de redacció d'una etapa brillant de la "Revista de Catalunya" i no deixa d'implicar-se en l'Agrupació d'Escriptors. Exiliat a França, viurà l'ocupació nazi. A partir de 1951 fins a la mort farà de traductor d'organismes internacionals a París, Ginebra i Viena.