DONCS, MIRA, ANEM AMB LA COLLA DE SABADELL: FRANCESC TRABAL, L'HOME QUE ES VA PERDRE. CONFERÈNCIA

Aprofitant el 125è aniversari del naixement de Joan Oliver i de Francesc Trabal, així com el 120è aniversari del d'Armand Obiols, la Secció d'Arts i Lletres de la Fundació Bosch i Cardellach ha volgut elaborar un cicle on a través de diferents conferències aprofundirem en la vida i obra dels membres de l'anomenada Colla de Sabadell.

La Colla estava liderada pels escriptors Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols; però també hi van tenir una presència important els artistes Antoni Vila Arrufat i Ricard Marlet, el periodista Lluís Parcerisa, l'advocat Josep M. Trabal, el filòsof Miquel Carreras i el farmacèutic Joan Garriga.

El seu lema: "Estem voltats de pocavergonyes". Al costat de la pràctica d'un humor provocatiu, descordat i crític, sobretot en les pàgines del "Diari de Sabadell", la Colla es va implicar en empreses de gran ambició cultural, com les Edicions La Mirada (1924).

Programa:

2) Francesc Trabal, l'home que es va perdre.

A càrrec de Maria Campillo, professora de Literatura Catalana Contemporània (UAB) i vicedirectora del CEFID (Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica)

Novel·lista, periodista i activista cultural. Amb uns articles, plens d'un humor propi, festiu i crític, al "Diari de Sabadell", aconseguirà anomenada, amb el seu nom real o amb el pseudònim Senyor Banyeta. Té un veritable impacte el seu llibre "L'any que ve" (1925), que recull un conjunt d'acudits il·lustrats per ell mateix i per gairebé la totalitat dels membres de la Colla. Alhora, és el factòtum i animador principal de l'Associació de Música. Assaja la incorporació de l'humor, d'un peculiar punt de vista i de tècniques narratives originals a una sèrie de novel·les seves, com "L'home que es va perdre" i "Vals", que han esdevingut canòniques de la literatura catalana del segle XX. Durant la guerra, forma part activa de l'Agrupació d'Escriptors Catalans i participa en l'organització del Servei de Biblioteques al Front. Finalment, optarà per l'exili a Xile, on restarà fins a la mort.