Projecte guanyador de la convocatòria de residències local de l'Estruch en la categoria d'exhibició.

L'any 1781, a Sevilla, es va dur a terme l'últim Auto de fé de la Inquisición Española sobre la persona de María Dolores López Pérez, suposada monja carmelitana del Convent de Nuestra Señora del Belén a Marchena, coneguda com la Beata. Va ser acusada d'heretgia i de tots els mals que es podien utilitzar per condemnar a un hereje formal, excepte el càrrec de judaitzant, amb les proves més inverosímils que, a data d'avui, poguem imaginar. María Dolores, cega des de temprana edat, va ser encomanada a l'esglesia pels seus pares que se'n van desentendre. La seva vida va ser un compendi de desporpòsits, maltractaments i abusos que van acabar inculpant-la de totes les desventures de que va ser víctima.

L'obra ens explica que van jutjar-la per ser dona i solucionar-se la vida que no li solucionava l'entorn, en un món d'homes on les dones, especialment les pobres i discapacitades, com ella, no tenien oportunitats, i per fer-ho van utilitzar el discurs de jutjar-la per bruixa.

FITXA ARTÍSTICA

Guió original: Francesc Cutchet

Director: Albert Ballester

Intèrprets: Roser Justícia, Jordi Cantó, Albert Albors i Albert Ballester

Director: Albert Ballester