La Bien Querida

"La Perra del Hortelano" va ser, cap al maig, el primer que vam escoltar de "Paprika". Es tracta del tema que obre foc en el setè i tan esperat àlbum de La Bien Querida, un disc amb el que s'estrena amb el segell discogràfic Sonido Muchacho. El tema en si mateix, una declaració d'intencions. Marca el to del disc a la vegada que posar distància respecte les seves últimes entregues. Aquest mig temps marca de la casa es nodreix d'extrems en un text que, en paraules de la pròpia Ana Fernández-Villaverde, parla "de totes les dones que habiten en ella". Víctima i botxí, bona i dolenta, tot o res, tot depèn de com es miri i de qui ho estigui mirant.

Muntats en la muntanya russa d'emocions que és "Paprika", sense prejudicis i amb bastant atreviment en el segon tema "Esto Que Tengo Contigo" ja estaríem en caiguda lliure, entregats als seus ritmes de bachata i als vents de José Chacón, el trompetista que escoltem al llarg de la seva obra. Salsa en un disc de La Bien Querida, per descomptat que sí. Ningú hauria de sorprendre's a aquestes alçades de la seva carrera, ja que hem vist a la artista de Bilbao fer-se seus gèneres tan diversos com el synth-pop, el kraut, la cançó melòdica espanyola o el dub.

"Paprika" és una mostra més d'aquesta versatilitat contrastada. L'Ana explica que la idea de producció "era una aposta per el pop més contemporani mesclat amb alguns sons caribenys". Bachata, salsa, rumba i bolero es mesclen amb melodies pop, samples techno i guitarres de rock. Tot això conviu en un àlbum en el que és possible percebre la falta de lligams que va guiar el procés creatiu.

La gravació va ser comandada per Sergio Pérez i David Rodríguez en tasques de producció o arranjaments impecables, sota l'atenta supervisió de La Bien Querida. Les guitarres infal·libles són d'Alberto Martínez del Río.

La resta del disc transcorre entre l'amor que ve i va, apps de cites ("Datbay") i jocs BDSM ("La Voz de su Amo"), un homenatge a Depeche Mode i al seu "Master