PLÀNOL DE SABADELLAdreces i telèfons d'emergènciesFARMÀCIES DE GUÀRDIARESTRICCIÓ DE TRÀNSIT
CA EN ES


 

Salut/tarjasaidp.png  

L’abordatge dels principals determinants de la salut mental, incloent les conductes potencialment addictives, promovent els factors protectors i minimitzant els de risc, és l’objecte principal d’aquest pla. La implantació de polítiques locals promotores de salut, comunitàries i que reforcin i capacitin els individus en la gestió emocional és fonamental, especialment després d’una època de pandèmia. La coordinació amb la resta de recursos (assistencials i socials) per a garantir-ne qualitat i accés equitatiu als mateixos a tota la ciutadania també ho és.

El nou pla local d’addiccions i de salut mental, aprovat al Ple Municipal de 18 de desembre de 2023,  ha de ser l’instrument marc per aglutinar i afavorir un correcte desplegament en el territori de les polítiques en aquest àmbit.

   Pla de Salut Mental i Addiccions de Sabadell (PLASMA)
 


 
        Salut/tarjasaidp.png   El Servei d'Assessorament i Informació en Drogues i Pantalles és un recurs municipal per a persones joves i el seu entorn immediat (família, educadors, professionals que treballen amb jovent). Gratuït i confidencial. Obert als i les joves de 10 a 29 anys.  

Tota la informació a: SAIDP - Servei d'Assessorament i Informació en Drogues i Pantalles

.

 

Designació de vocals representants dels Grups Municipals aprovada a la sessió de Ple municipal de 10 de novembre de 2023

Designació de vocals representants de la resta de membres aprovada a la sessió de Ple municipal de 25 de març de 2024


Presidenta Marta Farrés  Falgueras
Vice-presidenta                       Sílvia Garcia Peláez
 
 Vocal d'ACAF (Associació Catalana d'Afectats de Fibromialgia)
Montserrat Duocastella Terés (Olga Juliana, pendent aprovació per Ple)
 Vocal d'ACMCB (Acadèmia Ciències Mèdiques Catalunya i Balears)
Clara Izard Gavarró
 Vocal d'ACTUEM (Actuavallès)
Rosa Montero Vilanova
 Vocal d'ADC (Associació de Diabètics de Catalunya)
Glòria Tintoré Gimenez-Frontin
Vocal d'AECC (Associació Espanyola Contra el Càncer)
Maite Otero Fernández
 Vocal AGÈNCIA DE SALUT PUBLICA DE CATALUNYA
Assumpta Macià Rieradevall
 Vocal d'API (Associació professionals infermeres del Taulí)
Anna M. Rodríguez Valverde
Vocal d'APSAS (Associació per a la prevenció del suïcidi i atenció al supervivent)
Glòria Iniesta Guirao (pendent aprovació per Ple)
 Vocal d'AVAN (Associació Vallès Amics de la Neurologia)
Carme Balagueró Fité 
 Vocal de CREU ROJA Sabadell
Anabel Molina Gómez
 Vocal d'ETHOS (Associació prevenció i rehabilitació dependències)
Agnés Mestres i Pastor
 Vocal d'EL FAR
Montserrat Costa Canas
 Vocals de la FAV (Federació Associació de Veïns)
Agustin Lorca González i Remedios Lopez Peñas
 Vocal d'ONCOLLIGA (Fundació Catalana d'Ajuda Oncològica)
Isabel Rojas Diaz (Núria Català, pendent aprovació per Ple)
 Vocal de PARKINSON ARA
Maria Barceló Bonada
 Vocal de SALUT MENTAL SABADELL
Jaume Marcet Cabral
 Vocal de TDAH (Trastorn per dèficit d'ateció amb/sense hiperactivitat)
Anna López Campoy
 Vocal del grup del PSC
Josep Farrés Quesada
 Vocal del grup d'ERC
Rafael Llobet Dalmases
 Vocal del grup de la Crida per Sabadell
Xus Merino Asensio
 Vocal del grup de Junts per Sabadell
Miquel Aguilar Barberà
 Vocal del grup de Sabadell- En Comú Podem
Sebastian Gallardo Quesada
Vocal del grup de VOX
Nuria Alejandra Acacio Montesinos
Vocal del grup del Partit Popular
Elena Cortés Gil
 Vocal de CCOO
Juan Carlos Delgado Mesa
 Vocal d'UGT
Lluis de la Torre González
Vocal del Col.legi Professional de Farmacèutics
Jordi Marcet Vicens
 Vocal del Col.legi Professional de Metges
Isabel Martínez Diaz
 Vocal del Col.legi Professional d'Infermeria
 Meritxell Gómez Maldonado (pendent aprovació per Ple)
 Vocal de l'ICS (Institut Català de la Salut)
Josep M. Bonet Simó
 Vocal del CATSALUT (Servei Català de la Salut)
Ricard Armengol Rosell
 Vocal de la CSPT (Corporació Sanitària Parc Taulí) Hospital Taulí
Carmen Sanclemente Anso (pendent aprovació per Ple)   
 Secretàri/a
Elisabet Puigdollers Muns
 Tècnics del Servei de Salut

 

 

 
 
 
SOBRE PANTALLES JOCS XARXES SOCIALS

Sobre pantalles

De què parlem quan parlem de pantalles?

Sota el terme  de pantalles s’agrupen diferents aparells i programaris, la funció principal dels quals és entretenir i facilitar la comunicació. S’utilitzen a través del mòbil, la tauleta o dels ordinadors i les més freqüents són els videojocs, les xarxes socials i els xats.

Perquè preocupa l'ús de pantalles en adolescents?

És gairebé impossible imaginar-se una vida sense pantalles, s’han estès a un ritme ràpid la quantitat de possibilitats, usos, aplicacions i xarxes que aquestes ofereixen. S’usen en diversitat d’edats i contextos i realment se’n pot treure molt  profit i beneficis (accés a informació i coneixement, connexió amb persones d’arreu, gestió i organització, compartir, entreteniment etc).  De totes maneres, si no se’n fa un ús responsable i conscient, hi ha riscos que poden derivar en problemes socials, relacionals, psicològics i de salut.

Aquests riscs es poden accentuar en l'adolescència, donades les característiques de l’etapa com:  interès i adaptabilitat ràpida a allò nou, cerca de sensacions, prioritzar la gratificació immediata i la importància del judici social.

Les situacions de risc que més preocupen a les quals es pot exposar la persona que fa un mal ús de les pantalles tenen a veure amb: assetjaments, dependència emocional a través de les xarxes socials, sobreexposició de la vida privada, manca de seguretat informàtica, ciber control (doble clic blau, en línea), hores de joc, afectació en les relacions socials i familiars, entre d'altres.

Les pantalles provoquen addicció?

No totes les addiccions són produïdes per la introducció al cos d’una substància. Més enllà de l’addicció a les drogues, es parla també d'addiccions a pantalles.

Algunes de les senyals que ens poden donar l’alerta d’una possible conducta adictiva poden ser:  pèrdua d’interès per activitats lúdiques sense pantalles, gran inversió de temps personal a les pantalles, abandonament de responsabilitats, progressiu aïllament social, disminució de la comunicació familiar,  inquietud, angoixa, depressió o irritabilitat al no poder-se connectar i/o jugar.

Què vol dir fer un mal ús?

La dificultat de distingir un bon ús d’un mal ús s’accentua al ser una conducta socialment acceptada i integrada. Algunes de les senyals de mal ús tenen a veure amb un temps excessiu dedicat a les pantalles i l’afectació de les relacions i les conductes fora del món virtual. Pot passar que l’ús de pantalles s’utilitzi per omplir espais buits, es converteixin amb l'única via de comunicació, generi sentiments d’insatisfacció o no es trobin alternatives gratificants fora de les pantalles per omplir el temps.

Jocs

Què cal tenir en compte amb els jocs?

A l'hora d'utilitzar els jocs virtuals, jocs en xarxa, jocs d’aposta  o consoles, és important tenir en compte els següents aspectes:

  • Hores davant la pantalla, és important saber parar i saber acotar el temps.
  • No deixar responsabilitats ni altres moments d’oci de banda.
  • Tenir en compte els valors que transmet el joc i ser crítics amb aquests.
  • Posar un especial ull en si hi ha diners pel mig, el reforç intermitent que generen els jocs d’atzar tenen un alta capacitat additiva.
  • Tenir en compte la informació personal que es proporciona en els jocs en xarxa.
  • No substituir les relacions directes per les relacions online.

Xarxes socials

Què cal tenir en compte amb les xarxes socials i xats?

És important fer-ne un ús apropiat i segur. És per això que a l’hora d’utilitzar-les s’ha de fer amb plena consciència.

S’han de cuidar els seguidors, mantenir el perfil actiu i actualitzat i, si fa temps que no s’utilitza una xarxa, eliminar l’usuari. També s’ha de valorar si allò que volem publicar és correcte. El que es comparteix a Internet mai desapareixerà i no sabrem qui pot arribar a accedir a aquella informació. El que per nosaltres és un instant o un comentari transitori, pot quedar immortalitzat en el món virtual.  Cal ser conscients de que es perd el control sobre allò que es publica. No controlem, ni a qui arriba, ni en quin moment ressorgeix o quin ús o significat se li dona.

És important també que la mateixa persona pugui reflexionar i pensar sobre les xarxes. Que m’aporten? Quins problemes em generen? Com em condicionen o m’afecten? Afecten a les meves relacions? Per què les faig servir? Com és la comunicació a través d’aquestes?

També cal tenir en compte pel que fa a la seguretat: triar contrasenyes llargues i resistents (combinant majúscules, minúscules, nombres i caràcters especials) i fer servir claus diferents si tenim més d’un compte.


 


 

 
 
 
SOBRE DROGUES   SOBRE PANTALLES
INFORMACIÓ GENERAL PER A JOVES PER A FAMILIARS   INFORMACIÓ GENERAL

Webs drogues

-    Informació general, per a professionals i curiosos:

  www.hemerotecadrogues.cat
  És una biblioteca virtual de l’Agència de Salut Pública, compta una gran varietat de recursos i materials didàctics per a treballar les drogues.
  www.drogues.gencat.cat
  Web de la Generalitat de Catalunya dirigida a la ciutadania i a professionals.
  www.canalsalut.gencat.cat
  Web de la Generalitat de Catalunya dirigida a la ciutadania i a professionals
  www.liniaverda.org
  Servei d'informació i orientació sobre qualsevol problemàtica relacionada amb les drogues i les drogodependències. Disposa d'assessorament a temps real, telefònic i en línia.

-   Per a joves:

  www.elpep.info
  Web amb informació sobre drogues i sexualitat pensada per a menors de 16 anys.
  www.laclara.info
  Web amb informació sobre drogues i sexualitat pensanda per a joves majors de 16 anys.
  www.kolokon.com
  Web molt propera, amb consultoria online, on es parla de sexe drogues i rock’n roll.
  www.energycontrol.org
  Web dirigida a majors de 16 anys. Informació, assessorament y anàlisis de drogues.

-    Per a familiars:

  http://drogues.gencat.cat/ca/detalls/Article/PGR_DROGUES_Guia_Connecta_com_prevenir_el-consum_de_drogues_i_altres_conductes_de_risc.
  Guies “Connecta amb els teus fills”:  Eina educativa, per a familiars, que intenta resoldre dubtes, pors i inseguretats pròpies de la tasca d’educar els fills en relació amb el consum de drogues. Hi ha guies específiques per a cànnabis, alcohol, tabac, i drogues de síntesi.

Webs pantalles

  https://www.is4k.es/
  Internet Segura for Kids (IS4K) és el Centre de Seguretat a Internet per menors d’edat a España i té com a objectiu la promoció de l’ús segur i responsable d’Internet i les noves tecnologies entre infants i adolescents.
  http://www.pantallasamigas.net
  És una iniciativa per l'ús segur i saludable d'internet i altres TIC en la infància i adolescència i per una ciudadania digital responsable.
   

 


 

 
 
 
 
     
   

 


 


 

Els plans locals de drogues són un element bàsic per a la planificació i el foment de polítiques de salut i intersectorials orientades a millorar la qualitat de vida, tant de les persones consumidores de substàncies amb potencial addictiu, com de la resta de la ciutadania. Són instruments que permeten aglutinar totes les actuacions preventives que es despleguen a nivell local, ja siguin de caràcter universal, selectiu, indicat o determinat.

El consum d’alcohol, tabac, cànnabis i d’alguns medicaments com per exemple, benzodiazepines i hipnosedants, així com la resta de substàncies psicoactives amb potencial addictiu són el principal objecte dels plans locals. Però també ho és el conèixer i actuar sobre els factors bio-psico-socials que poden actuar com a protectors o, al contrari, com a facilitadors, de l’ús i abús d’aquestes substàncies.

A hores d’ara l’experiència aportada pels i les professionals, l’increment del coneixement científic rellevant i cada vegada més sòlid, tant en l’àmbit epidemiològic com experimental, són fonamentals com també ho és la necessitat d’adequar les accions a unes necessitats socials que evolucionen constantment i que se sumen als cada cop més sofisticats i complexos condicionants del consum de drogues.

Els municipis tenim la possibilitat, i també la responsabilitat, d’afavorir polítiques intersectorials que modulin l’impacte del consum de substàncies amb potencial addictiu entre la població.

Per això, i comptant amb la participació de diversos agents clau, hem elaborat aquest document de bases. Al document s’hi formula la proposta d’organització; s’hi defineixen els principis rectors i objectius i s’hi proposen 5 eixos de treball (educació, temps de lleure, comunitat, tractament i reinserció, coneixement i recerca).També s’hi descriu la metodologia que s’ha seguit per elaborar-lo i inclou una aproximació a la realitat del consum a Sabadell.

D’altra banda, el document inclou documents annexos que són vius, en el sentit que s’han d’anar actualitzant (cartera de serveis) o que tenen un caràcter pràctic, per exemple el capítol d’orientació a l’avaluació.

Creiem que el Pla Local de Drogues de Sabadell (PLDS) ha de ser l’instrument clau per ordenar i potenciar els recursos que ja existeixen a la ciutat i també per promoure el desplegament de dispositius o actuacions que responguin a necessitats no cobertes, tenint molt en compte les circumstàncies que situen determinades persones, famílies o grups socials en posicions més fràgils i vulnerables.

Accès al pla local de drogues