QUAN YU KE PINTA BAMBÚS. ESPECTACLE

Una lectura en veu alta, un recital, d'una poesia que abasta mil·lennis, en els millors dels casos ens en pot oferir un perfum, una aroma. A la selecció d'avui hi ha algunes de les primeres mostres literàries (per exemple, «Cortés», la qual es remunta al 1r mil·lenni a.C.), així com amb alguns fragments dels clàssics d'aquells temps remots Daodejing (Laozi) i Zhuangzi. També hi hem inclòs, a més a més, poetes del segle XX: Ping Hsin, I Men, Mu Tan, i molt especialment un parell de poemes del singular poeta, estudiós i traductor sinofrancès François Cheng. El període Tang (618-907), indubtablement ric i reeixit, hi té una forta presència, és clar. No hi falten els testimonis de la literatura creada per dones. Els elements fonamentals de la cosmologia i poètica xineses (el Buit i el Ple, la Terra, el Cel i l'Home, el Savi i la Lluna, el Vi i l'Amistat...) sorgeixen aquí i allà i s'entrecreuen al llarg del recital, en el qual no hi podien deixar d'aparèixer ni la guerra ni certa insistència en la comuna fragilitat humana.

D'altra banda, si dèiem que només podem oferir una aroma a través d'aquestes traduccions al català i al castellà, és perquè la poesia xinesa és una escriptura en ideogrames d'una llengua tonal, cosa que fa que estigui per tant connectada íntimament i de forma natural a altres expressions artístiques: la cal·ligrafia, la pintura i la música. Tot plegat conforma un dens univers multidimensional de signes i símbols, de realitats. Per part nostra desitgem que , com li passava a Yu Ke quan pintava bambús, pugueu arribar a estar absorts per aquesta nostra proposta d'aroma de l'escriptura poètica xinesa.