Inauguració de “Vallès: fabricar passats, fabricar futurs”, de Claudio Zulian, a la Virreina Centre de la Imatge
“Vallès: fabricar passats, fabricar futurs” és un projecte amb el qual Zulian recorre la memòria proletària del Vallès, una zona històricament i políticament adscrita a l’anomenat “cinturó roig” de Barcelona. Partint de la fàbrica com a lloc simbòlic, ideològic i social, l’artista explora, d’una banda, els espais productius i, d’altra banda, els àmbits vivencials, el patrimoni material i els imaginaris emigrants, la noció de comunitat configurada al voltant d’uns eixos o en un estat perpetu de definició.
Tanmateix, aquesta exposició també és una invitació a pensar quins horitzons es dibuixen cap al futur, quins són els nous codis de mobilització i de veu pública que s’hauran d’erigir des de les perifèries industrials, quin paper tindrà la fàbrica al segle XXI, dins d’una economia transnacional dirigida per les elits del capitalisme financer, a partir del dràstic canvi de paradigma en l’estatut del treball i en el paper dels treballadors.
Una exposició fruit de la col·laboració entre quatre poblacions vallesanes
Fruit d’un complex procés de diàleg i cooperació entre quatre ajuntaments vallesans –Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Sabadell i Terrassa–, aquesta proposta, que va arrencar el 2017, va anar mostrant les seves etapes evolutives des de formats ben diversos.
Així, doncs, al Museu d’Art de Cerdanyola, sota el títol Utopies, es van presentar tres videoinstal·lacions precedides de la peça Work-in-progress; al Centre Cultural de Ripollet es va poder veure El viatge i els polígons, amb imatges fotogràfiques i una peça audiovisual; al Museu d’Art de Sabadell es va exhibir Imatges a l’ombra del temps: la fàbrica, i al Centre Cívic del barri de la Maurina i a la Sala Muncunill de Terrassa, el treball De nit construíem cases. A més d’aquestes mostres, s’han dut a terme un conjunt de tallers, taules rodones, trobades i conferències específics per a cadascuna de les diferents localitats.
La instal·lació a la Virreina adopta la forma d’un relat audiovisual amb set episodis: La fàbrica, La nena obrera, El viatge, Polígons, La torre, De nit construíem cases i Utopies, que configuren una mena de políptic on s’albira una certa història possible per a les noves imatges proletàries.