PLÀNOL DE SABADELLAdreces i telèfons d'emergènciesFARMÀCIES DE GUÀRDIARESTRICCIÓ DE TRÀNSIT
CA EN ES

La Torre de l’Aigua disposa d’un nou opuscle i d’un nou plafó que n’expliquen la història

Editats pel Museu d’Història, confirmen que Josep Renom en fou l’arquitecte La Torre de l’Aigua disposa d’un nou opuscle i d’un nou plafó que n’expliquen la història

L’opuscle i el plafó també han servit per rectificar les dades que sobre l’autoria de la torre s’havien publicat anteriorment. Així, arran de la recerca feta per a l’exposició “La Torre de l’Aigua. 100 anys” l’any 2018 al Museu, es va confirmar que Josep Renom i Costa s’havia de considerar l’arquitecte autor de la torre, com la família i alguns experts ja havien avançat.

L’opuscle, editat dins de la col·lecció “Patrimoni” del MHS, s’inicia amb l’explicació de la manca d’aigua que històricament ha patit Sabadell, sobretot durant la industrialització. Després es detalla la solució a aquest greu problema, que va ser l’extracció d’aigua del subsòl del riu Ripoll i la construcció de la torre per fer de dipòsit d’aigua.

S’hi explica també com va ser el concurs per construir la torre. Però sobretot es posa l’accent a veure els canvis produïts entre el projecte guanyador i el projecte definitiu, finalment construït, episodi que explica el paper essencial de Josep Renom en el disseny de la torre.

Alhora s’hi inclouen unes breus pinzellades dels protagonistes: Lluís Homs, arquitecte de l’empresa guanyadora del concurs per construir la torre; Josep Renom, aleshores l’arquitecte municipal; Francesc Izard, enginyer que s’ocupà del problema del proveïment d’aigua a la ciutat, i Josep Brangulí, que treballava com a fotògraf per a l’empresa que va construir la torre.

Finalment, des del MHS s’ha preparat un itinerari al voltant del problema de l’aigua al començament del segle XX. Una passejada guiada, visitant el safareig de la Font Nova, la ubicació del Templet de les Aigües i la Torre de l’Aigua. Un recorregut que s’oferirà ben aviat, tan bon punt les circumstàncies ho facin possible.

L’opuscle