L’Ajuntament rehabilitarà les xemeneies de la Granja del Pas i de Cal Marcet
L’obra consistirà a fer una reparació completa de les fissures i esquerdes exteriors i interiors que hi ha a les xemeneies, a sanejar les anelles i a rejuntar l’obra. També s’enderrocaran els trams malmesos de les dues xemeneies, els quals es troben afectats per nombroses esquerdes, i es reconstruiran cornises i trams visualment destacables de la xemeneia original que s’hagin eliminat o malmès en actuacions anteriors. Per tal de reforçar-ne la base, es col·locaran micropilons de petit diàmetre a les bases, a fi que els conjunts siguin més estables. D’altra banda, s’aprofitarà l’actuació per posar un parallamps a cada xemeneia. Els interiors es dotaran d’il·luminació de cara al manteniment futur, s’hi rehabilitarà l’escala de gat i es renovaran els revestiments, a més de pintar de nou les superfícies arrebossades.
Dues de les 45 xemeneies industrials conservades a Sabadell
En el cas de l’antiga fàbrica de Cal Marcet, la fàbrica es troba situada a la Illa delimitada pels carrers de Pau Claris, Jacint Verdaguer, del Riu-sec i de Permanyer. És obra de l’enginyer Antoni Forrellat i data del 1942. La xemeneia fa 30,12 m d’alçària. Avui aquesta antiga fàbrica serveix d’oficines per a serveis municipals i per a equipament esportiu.
Pel que fa a la Granja del Pas, es troba al Parc Central del Vallès, en un terreny entre el camí antic de Terrassa i el carrer de Leonardo da Vinci, al barri de Campoamor. Es va construir el 1945-1949, però se’n desconeix l’autor. La xemeneia fa 27,75 m d’alçària i es tracta de l'única xemeneia de bòbila que s'ha conservat a la nostra ciutat. En aquest cas, la família Baranera van ser primer masovers i després propietaris de la Granja de Pas; explotaven la bòbila que proveïa material per a la construcció de les primeres promocions de pisos del sector sud de Sabadell.
A Sabadell es conserven un 45 xemeneies industrials. Un bon nombre forma part de conjunts industrials encara existents –en funcionament, tancats o en ruïnes–, mentre que altres han perdut la instal·lació a la qual estaven associades i ara formen part del teixit urbà, bàsicament en places o parcs, en patis d’equipaments culturals o educatius o a l’interior d’illes construïdes.