El número 39 de la revista Arraona inclou el llegat de l’historiador Josep M. Benaul
La revista Arraona és una edició conjunta de l’Arxiu Històric de Sabadell i dels Museus d’Art i d’Història de Sabadell. Es publica des de l’any 1950, i actualment es pot trobar en format digital i amb accés gratuït al portal de revistes catalanes RACO. Així mateix, els lectors que s’estimin més consultar-la en paper també en poden demanar un exemplar imprès a l’Arxiu Històric o al Museu d’Història.
El llegat de Josep M. Benaul
De les seccions de la revista en destaca el dossier temàtic “Josep M. Benaul, el llegat”. Josep M. Benaul va ser referent de la generació de 1970 a Sabadell com a historiador, docent universitari i ciutadà sabadellenc amb un fort compromís polític i cultural. Durant els anys 1985-1991, també fou director de l’Arxiu Històric de Sabadell, i des del 2019, director de la Fundació Bosch i Cardellach.
La coordinació del dossier ha anat a càrrec de Montserrat Llonch, professora de la Unitat d’Història Econòmica de la UAB i col·lega de Benaul. Per presentar la seva aportació historiogràfica, cívica i personal, el dossier aplega articles de Jordi Maluquer, Esteve Deu, Cesc Prat, Joan B. Culla, Gervasio Sánchez, Alba Roldán, Manel Larrosa, Mercè Renom, Stefano Boffo, Valentina Barucci, Josep Tormo, Genís Ribé i Joan Comasòlivas.
Aquest recull es completa amb la reimpressió de tres textos originals de l’homenatjat, que havien estat publicats anys enrere. A més, també s’inclouen dues transcripcions de la conferència que Benaul va pronunciar l’any 2003 amb motiu dels 30 aniversari de l’AHS i una entrevista que li va fer Genís Ribé l’any 2014.
Recerques, testimonis i actualitat
La revista també inclou la publicació de diverses recerques: un article de Marc Marzo i David Garcia sobre la documentació arqueològica de tres trinxeres de la Guerra Civil a la Serra de Galliners (Sant Quirze del Vallès). També hi ha un article de Carles Capellas sobre les publicacions periòdiques sabadellenques procedents d’entitats excursionistes al llarg del s. XX. Completen l’apartat una nota de Jordi Serrano sobre la figura de Francesc Layret i la seva relació amb Sabadell, i una altra de Jeroni Benavides sobre el disseny d’avantguarda de l’empresa sabadellenca Successors de Llonch & Sala.
A l’apartat de testimonis s’hi publiquen dos articles molt personals. El primer, signat per José M. Murià, sobre l’exili català a Mèxic. El segon, a càrrec d’Oriol Garriga i Maria Rosa Mora, sobre el bisbe Casaldàliga i el seu pas per Sabadell els anys 1952-1958.
La revista conclou amb l’apartat de Des de l’Arxiu i Des dels Museus, amb textos sobre les darreres intervencions fetes en matèria de patrimoni i memòria històrica a l’AHS, al MHS i al MAS. L’Arxiu Històric de Sabadell dedica un article al fons fotogràfic de Maria Codina Duran, primera fotògrafa sabadellenca, mentre que el Museu d’Història de Sabadell presenta l’aportació de l’Institut Agustí Serra en relació amb les llambordes stolpersteine dels deportats sabadellencs als camps nazis. D’altra banda, el Museu d’Art de Sabadell publica un text sobre la seva col·lecció de vitralls i vidres artístics, descrivint les peces adquirides recentment a Joan Serra Renom (L’Art del Vitrall).