Entrevista
Xavier Nuñez Morera :"Sempre podem trobar formes innovadores i creatives per entendre i acompanyar la diversitat afectivo-sexual"
Xavi Nuñez Morera és professor d’anglès a l’Escola Samuntada de la ciutat, a més de tenir un dilatat currículum com a músic i antropòleg. Ell mateix, però, és defineix com a mestre performer.
Estàs a la taula de gènere com a ciutadania? Sí, formo part de l’associació d’artistes i ballarins de l’Animalada, també col·laboro amb l’espai Baldufa. Però els meus inicis són gràcies a Josep Valls, de Som com Som, l’Associació Gai i Lesbiana del Vallès que em va introduir a la Taula.
Què opines de la Taula? Hi estic enganxat, és un bon lloc per construir acció social. Des de les associacions pots fer un treball però des de la Taula de l’Ajuntament pots fer un altre treball per la ciutat. I això és molt motivador, especialment ara que és la Taula de Gèneres, Feminismes i LGBTI, que puguem estar tots junts. Jo estic encantat que sigui una taula amb tanta diversitat, on es pugui compartir tant.
Creus que és important aquesta unió? Molt, jo tendeixo a això, a unir esforços. Precisament aquest va ser un tema important que es va tocar a les 1es Jornades de la Xarxa de Municipis LGBTI de Catalunya. Cal no fer una porta per dones, una porta per gais... fem un espai d’atenció a la diversitat afectivo-sexual i ja està!
I creus que aquest treball en equip és la millor solució? Sí, tot i que falta molt camí per fer, jo com a home homosexual, si pateixo violència no puc anar al SIAD excepte si sóc una dona.
Però aleshores hi ha tot un protocol contra l’homofòbia al qual et pots acollir. Sí, però hem d’obrir totes les portes contra la discriminació i acollir a qualsevol persona. Hem d’avançar en aquesta consciència i responsabilitat compartida. Hem d’ajuntar esforços des de Serveis Socials, Drets Civils, Educació... cal anticipar-nos a les demandes de les persones, i tenir els serveis i l’acompanyament per atendre la diversitat sexual.
Ens podries explicar una mica més la teva vessant artística, de dansa, performace que també té un lloc d’expressió a través de la Taula? Sí, la companyia en la qual estic ara, D’atzart, ens dediquem a la dansa i a la performance. Ens agrada treballar amb la Taula i per la Taula per desenvolupar accions artístiques positives.
Què vol dir forma positiva de construir? Intentem no anar amb manifestos, amb reivindicacions negatives, que aporten un missatge poc constructiu, de confrontació. En comptes de posar “No a ...”, preferim posar “Si a...”.
També en la teva autodenominació hi ha diversos àmbits: performance i dansa... exactament, volem que els diferents llenguatges facin xarxa, per això incloem veu, moviment, aspectes visuals... a més tenim la sort de poder treballar a l’Estruch.
Parla’ns una mica més de D’atzart. Som una companyia de carrer, de 5 membres que van i venen amb dos de fixes i també acollim a gent que vulgui participar. La nostra intenció és professionalitzar-nos. Actualment no hi ha el reconeixement social que caldria, no es paga i quan es paga no es compta mai ni les hores de feina, la preparació, els estudis...
Quants espectacles teniu? Tenim tres espectacles que ara hem de registrar i dinamitzar-los. Fem molt un treball d’estímul, resposta, acció i reacció, respectant la participació reactiva de l’espectador involuntari i integrant-lo i creant junts i juntes una peça nova i una nova oportunitat de reflexió i moviment. Per exemple l’última proposta que vam fer: Jo sóc sense por, van venir un adolescent i ens va dir “mai havia vist un noi vestit amb roba de noia a la plaça de l’Ajuntament, no m’ho hagués pensat mai”. I ho deia en positiu i amb il·lusió, perquè per a ell va ser important, només per això val la pena. Són espectacles que volem oferir a Taules de gènere, d’oferir-nos a les ciutats, més que pels escenaris i l’èxit personal.
I com treballeu? A través d’elements que considerem habituals, cadascú de la companyia parteix del propi jo per posar el focus on vulgui. Sempre mirem de fer produccions molt complexes, que hi hagi so, moviment, gènere... i que la persona que ho estigui mirant tingui molts punts d’interès, i que en comptes de distreure’l amb tants elements el que faci és concentrar-lo més. I tots aquests llenguatges hi són per poder transformar la realitat en el moment. Simplement venint-t’ho a veure i experimentar-ho ja n’hi ha prou perquè de vegades tota aquesta influència no evident es vincula amb altres aspectes en el propi camí, en el nostre inconscient.
Quina és la influència que més destaqueu en la vostra obra? A Karen Barad, una feminista que també és física teòrica. Ens ha ajudat a entendre que qui està mirant també participa, perquè ens ha vingut a veure i també està creant una realitat. Nosaltres no busquem la satisfacció al final, l’aplaudiment. El que volem és una amalgama d’una realitat que s’està construint dins el mateix espai i temps.
I parlar d’espectacles no seria la paraula? És que no n’hi ha una altra. Per a mi seria “performance”, molta gent de la companyia li agrada dir “mostra”, jo sóc performer.
Tu et defineixes a tu mateix com a mestre i performer.Quina és la teva concepció de la performance? Va ser arran de formar part de la nostra companyia, amb Encarni Sánchez, que fa la Consagració de la Primavera als 30 Nits i jo hi entro com a focus i com a performer.
Focus? Sí, em denomina així. És algú que no fa el que fa la resta, i que observa i tria on col.locar-se, on desplaçar-se...
Aleshores no et pots equivocar? Aquesta és una de les claus de la performance, en la coreografia hi ha un assaig i error, en la performance, no. No és una concepció on tot s’hi val, la performance sap donar gaudi, quan la tens en escena és quan gaudeixes de tota la preparació prèvia que has portat a terme. Ja no és un treball terapèutic, ja és un treball de mostra a l’altre que crea realitat amb tu.
Què ens pots dir de l’espectacle A quatre pits que esteu preparant pels actes del Dia Internacional de les Dones i que podrem veure el dissabte, 11 de març a les 12 del migdia dins la Fira del Llibre Feminista? Hem aportat des de cadascú, hem portat a terme 5 escenes, una feta per cadascú de nosaltres. Jo sempre fugia d’això, de la creació de coreografies però com que cadascú ha partit del propi jo, em sembla una proposta interessant. Parla entre d’altres temes de la reproducció: un pit pel nen, un pit per la meva parella, per l’altre nen, per l’altre amant... és el sostre de vidre que ens acompanya. Per a nosaltres, els dos mascles de la companyia, també és interessant relacionar-nos amb altres formes de cos ja que tenim uns pits diferents.
Una pregunta delicada, has patit discriminació com a mestre gai? Quan l’he patida he estat valent i l’he assumida, però a on treballo actualment, al Samuntada és la primera escola on no he tingut cap problema, que no he rebut cap discriminació i això ho atribueixo a que és una escola amb diversitat, i quan hi ha diversitat ja no pots ser el diferent.
Per acabar,hi ha alguna qüestió que t’interessi especialment destacar? a més de l’atenció afectivo-sexual, vull ressaltar l’interès de les primeres jornades LGTBI de la Xarxa de Municipis i que Sabadell estigui a Divercity.
