Entrevista mes de maig del 2017
Entrevista
Júlia Garcia :"Hem de fer nostres els carrers, els carrers són del poble i pel poble"
Aquest mes de març entrevistem a Bruixes del Nord, amb un repàs de la seva història, els seus trets més característics i la seva forta vessant reivindicativa i feminista.
Júlia García, és la fundadora de Bruixes del Nord. Han passat 30 anys des que juntament amb Marisol Ortega van crear un grup de dones que han fet història a Catalunya i a la ciutat, no només per la seva trajectòria sinó per ser les primeres dones de Catalunya en formar un grup de foc exclusivament femení.
Quina és la vostra participació a la Taula de Gènere, Feminismes i LGBTI? Una persona del grup, Katia Motañá, està en la taula. Bruixes del Nord té una llarga trajectòria feminista, havíem estat a la vocalia de l’associació de Veïns de Ca n’Oriac que va ser una de les primeres que es va crear en el moviment associatiu de la ciutat... moltes de nosaltres havíem estat al grup de dones de Torreguitart, i sempre hem estat vinculades a la celebració del 8 de març, vam obrir el 10è aniversari del Moviment Feminista de Catalunya com a grup de Bruixes i sempre reivindiquem la dona per sobre de tot, som un grup feminista.
Ens pots parlar una mica de la història de bruixes del Nord? Vam nàixer reivindicant-nos com a dones, fa 30 anys la participació dins dels grups de cultura popular de foc era molt limitada i nosaltres vam voler trencar amb tot i fer un grup de dones, i així va nàixer el nostre grup a l’any 87. I després vam idear com seria, no volíem ser només un grup de cultura popular i tradicional, volíem implicar-nos en els moviments associatius i polítics.
Veu ser el primer grup de Catalunya en crear un grup de diables femení, de correfoc femení, veu ser subversiu en el seu moment? Ho és ara? Hi ha altres exemples? Va ser trencador, vam trencar motllos... el mateix any que vam néixer es va fer la Trobada de diables i dimonis de Catalunya aquí a Sabadell i va ser una baralla el poder participar com a grup amb les mateixes condicions, amb els altres grups. Alguns grups no ens volien deixar participar tirant foc, en canvi no tenien cap problema perquè netegéssim, això ens deixen a tot arreu.. i nosaltres vam decidir sortir tant sí com no, perquè aquesta és la nostra ciutat. I després de nosaltres hem apadrinat les Bruixes de Ripollet, ha sortir un altre grup de Bruixes a Santa Coloma, un altre grup a Salou, també hi ha diablesses... ja som unes quantes!
També us caracteritzeu per estar a favor de diferents causes, ens podeu explicar algunes?
Sí, hem estat al capdavant de la Festa de la Diversitat de la ciutat durant 13 anys que va sorgir per la nostra oposició a Torreguitart a alguns actes neonazis de la zona i nosaltres ens hi vem rebel·lar. Nosaltres tenim nois a la secció de percussió, als tabals, i els van apallissar quan se’ls van trobar sols i de manera contundent volíem acabar-ho. Hem de fer nostres els carrers, els carrers són del poble i pel poble. També participem al 8 de març amb les Dones de Torreguitart; a les barraques de Festa Major, i causes solidàries com la Marató de tv3, amb la PAH cada vegada que ens ha cridat com ara el seu 6è aniversari... estem molt a favor de la PAH i el seu ideari, en tot el que sigui antifeixista, antihomòfob, antixenòfob i ho continuarem fent perquè és el nostre tarannà.
Cal culturalitzar que bruixes del Nord no té res a veure amb l’esoterisme o a hores d’ara ja no cal? Aquí ja ho tenen claríssim. Per sort ens hem guanyat un respecte de la ciutadania i ens tenim un afecte mutu. Nosaltres no som les tarotistes ha, ha, ha, som les trencadores, les diferents, les que jutjava l’església... reivindiquem la dona lluitadora, trencadora, diferent i sàvia.
A banda del feminisme, i abraçar causes solidàries, teniu alguna vinculació LGTBI?
No en tenim cap però hi ha lesbianes al grup i estem encantades. Col·lectivament recolzem i defensem el moviment LGTBI.
La tradició catalana és fortament masclista, hi esteu d’acord? Sí, com totes... el ball de diables és una tradició mil·lenària. Les tradicions s’han de canviar, d’innovar, créixer, s’han de feminitzar, i no ens han deixat el nostre espai mai. Qui feia la cultura abans eren homes perquè les dones no podien sortir ja que no estava ben vist i ara per sort ja estem al carrer dient la nostra. Hem d’aportar molt i hem aportat molt però des de l’ombra, és el moment de visibilitzar les dones dins la cultura popular.
Parlem breument de la vostra vestimenta...
La vestimenta és per protegir-nos del foc però volíem que fos trencadora. L’hem canviada tres vegades fins arribar a l’actual. Portem faldilla-pantalons per moure’ns bé amb puntes i picarols. Destacaria la capa que ens dona molt joc perquè a sota hi fiquem a la canalla i la gent que els hi fa por i això els dona seguretat... semblem les oques covant els petits i això ens agrada molt. I el barret de cuir típic de les bruixes! I la nostra massa de foc és l’escombra! Hem jugat amb la fantasia i la realitat.
De la vostra trajectòria d’actuacions què destacaríeu? Les actuacions de plaça i de finals de Festes Majors, amb masses de focs més gran amb més pirotècnia, molt lluïdes. A molts barris, en comptes de fer castells de focs es fan lluïments i ho fem de forma tradicional.
Del gripau què ens podeu dir? Nosaltres som un grup de dones, els homes estaven a la percussió, però alguns homes volien tirar foc i nosaltres els convidàvem però puntualment i una vegada perquè és un grup de dones i reivindiquem el nostre espai. Però als 25 anys en Pol Blanco va fer una bèstia que pot tirar foc o aigua. Així poden tirar foc dins la bèstia, i volíem un gripau cavalcat per una bruixa, perquè la protagonista és la bruixa. És un gripau autòcton del Ripoll, per tant també és un gripau de conservació i defensa de la natura i molt nostre.
Als 30 anys veu fer un llibre commemoratiu molt especial... sí, molt, amb unes grans fotografies, on es repassa tota la història, amb un conte medieval, amb un poema del Roc Casagran... hem prioritzat la fotografia artística per sobre de la fotografia personalista... es pot comprar en llibreries, i ens agradaria que fos a totes les biblioteques de la ciutat, ara ho estem parlant amb Cultura. Expliquem la nostra història i aquesta és una història adherida a la nostra ciutat.
Cansades que us diguin si és exclusiu de dones? O d’explicar coses bàsiques com que el feminisme no és el masclisme al revés? Costa molt tot això, fins i tot paradoxalment fins i tot a persones de la colla! Jo no vull ser com un home només vull tenir els mateixos drets, i nosaltres tenim dret a tenir un espai com a dones, i això, a les mateixes dones els hi costa d’entendre! “és que ens estem separant”, diuen.. i no, és que la nostra idiosincràsia com a dones no és la mateixa: la nostra complicitat, el nostre espai, per què hem de renunciar a tenir un espai propi? Ara està de moda estar tots junts però sempre pel que volen... A les dones que em diuen; “és que el meu marit i el meu fill diuen que ens separem”, els contesto “és que a casa teniu la mateixa dedicació i responsabilitat?” i la resposta, sincera, sempre és que no. I amb la cosa de tots junts moltes vegades acaben tornant a tenir el protagonisme ells...
Si les bruixes tinguessin màgia tot poderosa què és el primer que voldrien per aquesta societat? Acabar amb totes les injustícies socials, fer la transformació d’un món, un poble, una ciutat com Sabadell cada cop millor. Aquesta vareta màgica no la tenen les bruixes però sí que la té el poble. La frase que encapçala el llibre “Els carrers seran sempre nostres “, explica aquesta convicció en el poder de les persones per transformar la realitat. En la gent comú, en la gent del dia a dia, la que reivindica i lluita, això és el que ens fa aprendre i viure.
Finalment parlem de l’entitat, quantes persones sou, quan us reuniu, què cal fer per participar? Som un centenar, no paguem quotes, ens financem amb la loteria de Nadal, no som massa de demanar subvencions a les administracions... quan muntem alguna cosa la muntem bé i fem pinya sempre. Per apuntar-s’hi només cal venir. Ens reunim un cop al mes de forma assembleària, amb comissions puntuals com ara pel llibre, 8 de març... però la decisió final sempre és assembleària, i és el nostre òrgan decisori, si es trenca l’assemblea es trencaria Bruixes.
Alguna cosa més que vulgueu comentar? Sí, tantes! Per exemple, estem a favor de la independència de Catalunya perquè es va decidir així per assemblea i participem cada 11 de Setembre... reivindiquem la cultura popular, no hem demanat subvencions especialment en l’època de Bustos perquè estàvem completament vetades; però ara també tenim coses a reivindicar com ara més pressupost per a cultura que actualment és ridícul, massa baix i mal repartit perquè un 70% s’ho emporten 3 entitats. Cal seguir treballant perquè cal millorar.
Més informació a http://www.bruixesdelnord.org/