PLÀNOL DE SABADELLAdreces i telèfons d'emergènciesFARMÀCIES DE GUÀRDIARESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

EDUCACIÓ

CIUTAT I ESCOLA

Orientació i emprenedoria / Orientació

FlipArt. Els oficis de les arts


Descripció

Els Oficis de les Arts és una activitat del programa FlipArt, de la Diputació de Barcelona, que té com a objectiu donar a conèixer les diverses professions que hi ha al darrere el teló i que fan possible la posada en escena dels espectacles.
Amb l'activitat Els Oficis de les Arts, convidem un professional artístic al centre docent perquè imparteixi una sessió de dues hores, amb les opcions següents:
Es pot escollir una sessió de l’opció A o B.

  • A. Xerrada en la qual un professional artístic explica als alumnes la seva trajectòria, la seva formació, els reptes i els processos de creació del seu ofici. Per a aquesta sessió, és necessari l’apartat de material.
  • B. Assessorament tècnic per a projectes artístics que es duguin a terme al centre. Per optar a aquest assessorament, serà imprescindible que el centre informi prèviament sobre el projecte i les seves necessitats tècniques.
Documentació relacionada:

Objectius

  • Conèixer la diversitat d’oficis que intervenen en la creació i producció d’un espectacle i identificar funcions i responsabilitats.
  • Comprendre els processos tècnics i artístics que fan possible la posada en escena i el valor del treball col·lectiu.
  • Aplicar coneixements i orientacions professionals, per millorar projectes artístics desenvolupats al centre.

Competències clau

  • Competència emprenedora
  • Competència en consciència i expressió culturals
  • Competència personal, social i aprendre a aprendre

Requeriments de l'espai

- El centre ha d’instal·lar prèviament el material al lloc on es durà a terme la sessió.
- Cal disposar del material següent: pantalla, projector, equip de so i microfonia, reproductor amb entrada USB o cable minijack i accés a Internet
- En alguns casos, els artistes sol·licitaran al centre material específic per a la realització de la seva sessió.

Indicacions específiques sobre la inscripció

- Les sessions s'adjudiquen per ordre d'arribada de les preinscripcions i segons disponibilitat dels artistes.
- A partir del 26 de juny de 2026 s’inicia l’obertura de les preinscripcions.

Observacions

- Els joves participants han d’estar interessats en la disciplina artística que sol·liciteu
- És important donar a conèixer els artistes als alumnes abans de les sessions.
- Cal que el professorat presenti l’artista abans de començar la sessió (la fitxa de cada artista del catàleg FlipArt pot servir per fer-ne una breu presentació).
- La persona responsable del centre ha d’avisar la consergeria del dia i l’hora d’arribada de l’artista.
- Durant la sessió, cal incentivar la comunicació entre alumnes i artistes.
- Durant la sessió, cal evitar entrades i sortides dels assistents.
- El professorat ha d’estar amb els alumnes durant tota la sessió.
- Cal que l’artista tingui aigua durant la sessió.

Activitats disponibles

Part de FlipArt. Els oficis de les arts

FlipArt. Escenografia


Descripció

Bibiana Puigdefàbregas i Sagristà  és llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre, especialitzada en escenografia. Treballa com a escenògrafa professional des del 1997 i ha col·laborat amb directors com Israel Solà, Cristina Genebat, Ramon Simó, Àlex Rigola, Carol López, Juan Carlos Martel, Magda Puyo, Pere Planella, Anna Estrada, Gemma Sangerman, Josep Maria Mestres, Jordi Coca, Jordi Prat i Coll o SvenEric Bechtolf.

Entre les seves escenografies més destacades hi ha Juli Cèsar (Teatre Lliure, 2002), Glengarry Glen Ross (2003, nominada al Premi Butaca), Calígula (TNC, 2004), European House (Teatre Lliure, Premi Butaca 2007), Der fliegende Holländer (Liceu, 2007), Arcàdia (TNC, 2007), Germanes (La Villarroel, 2008), Troianes 15 (2015), La fortuna de Sílvia (TNC, 2016), Afanys d’amors perduts (TNC, 2019), La malaltia (Teatre Lliure, 2021), Macbett (TNC, 2022), Le congrés ne marche pas (La Calòrica, 2023), La brama del cérvol (2025) i En la mesura de l’impossible (La Perla 29, 2026).

Des del 2007 és professora d’Escenografia a l’Institut del Teatre, on ha estat cap d’especialitat durant vuit anys. Ha estat professora convidada a la Universitat del País Basc, al Teatro San Martín de Buenos Aires, a l’Institut d’Humanitats de Barcelona, a l’Instituto Juan de Salazar d’Asunción...

Combina la pràctica escenogràfica amb la docència, explorant llenguatges que generin una comunicació viva amb el públic contemporani. Entén l’escenografia com un taulell de joc que només es completa a l’escenari, amb la finalitat d’emocionar el públic. És una disciplina de disseny en moviment: evoluciona durant l’obra, transforma el seu sentit i construeix la narrativa visual de l’escena, pensada sempre en acció.

Objectius

  • Conèixer la diversitat d’oficis que intervenen en la creació i producció d’un espectacle i identificar funcions i responsabilitats.
  • Comprendre els processos tècnics i artístics que fan possible la posada en escena i el valor del treball col·lectiu.
  • z
  • Aplicar coneixements i orientacions professionals, per millorar projectes artístics desenvolupats al centre.
↑ Tornar a la fitxa principal
Part de FlipArt. Els oficis de les arts

FlipArt. Espai sonor


Descripció

Pau Matas Nogué és director, dramaturg, compositor, músic i dissenyador de so. Es va formar en Comunicació Audiovisual a la UPF i en guitarra clàssica al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. En les arts escèniques ha desenvolupat una trajectòria que combina direcció, dramatúrgia, composició musical i disseny sonor.

Com a director, sempre en col·laboració, va debutar el 2024 amb Tumbalafusta i Gola, ambdues nominades als Premis de la Crítica, i el 2026 ha codirigit Abecedari (TNC i Sala Beckett). Com a dramaturg és autor d’Odisseus (2016) i Travy (2018), guardonada amb el Premi de la Crítica i el Premi Godot. Ha coescrit Tha Tzpar (L’espera) amb Lali Álvarez, és coautor de Tumbalafusta i Gola, i ha participat en la creació d’Abecedari, a més de treballar com a dramaturgista en diversos projectes.

En l’àmbit musical i sonor ha creat dissenys de so i bandes sonores per a prop de quaranta espectacles, com Ragazzo, Travy, La mala dicció, Sísif fa no fa o Gola. També ha compost per a peces audiovisuals, com el curtmetratge Els buits, nominat al Premi Goya. Paral·lelament, ha coordinat un dossier de la revista (Pausa.) dedicat a la creació contemporània d’espais sonors.

Entén la creació sonora com una disciplina versàtil capaç de condicionar la mirada, suggerir emocions subtils, ocupar el centre de l’experiència o habitar-ne els marges, modulant percepció, temps i intensitat. Sovint percebuda com poc intuïtiva, opera en un terreny físic i difús, més vinculat a la percepció que a la representació. La dramatúrgia sonora consisteix a dotar d’intenció una unitat sonora —concert, instal·lació o espai escènic— organitzant els elements en el temps i construint una experiència que transforma el conjunt.

Objectius

  • Conèixer la diversitat d’oficis que intervenen en la creació i producció d’un espectacle i identificar funcions i responsabilitats.
  • Comprendre els processos tècnics i artístics que fan possible la posada en escena i el valor del treball col·lectiu.
  • Aplicar coneixements i orientacions professionals, per millorar projectes artístics desenvolupats al centre.
↑ Tornar a la fitxa principal
OrganitzacióODA (Oficina de Difusió Artística) de la Diputació de Barcelona
Persona de contacte: Judit Figuerola
Telèfon: 697 421 800
Correu electrònic: o.difusioa@diba.cat;oda.flipart@diba.es