Cinc municipis catalans mostren les seves experiències com a "Smart Cities"

L’acte “City Cases: Catalonia”, moderat pel periodista de El Periódico, Josep M. Berengueras, va servir perquè els assistents, provinents no només de Catalunya, sinó també de la resta de l’Estat i de l’estranger, coneguessin quins són els projectes que desenvolupen cinc dels ajuntaments catalans que s’han distingit per l’aplicació de les noves tecnologies als seus municipis.

Figueres

Marta Felip, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Figueres, va obrir el torn de les intervencions destacant que el Consistori va optar per treballar en la recopilació de dades i d’informació de manera automàtica amb dos primers grans objectius: primer per a satisfer la necessitat dels gestors públics de conèixer i de saber, en temps real, en què es gasten els diners. En segon terme, i en col·laboració des del 2009 amb l’empresa Urbiotica, aconseguir que de l’estudi i l’anàlisi de les dades poder observar pautes de repetició per tal d’extreure models i poder prendre decisions de millora en la gestió municipal. Marta Felip va exposar l’aplicació d’aquesta tècniques en el Pla de Mobilitat del municipi amb la instal·lació de sensors als carrers de la ciutat per a tenir dades de la circulació dels vehicles, els seus fluxos i recorreguts per tal de poder prendre les millors decisions per millorar aparcaments, sentits de circulació, regulació semafòrica, itineraris etc, per tal d’assolir un trànsit més fluid. La tinent d’alcalde de Figueres també va mostrar que la instal·lació dels sensors s’ha fet mimetitzant-los amb l’entorn urbà i reduint la seva afectació visual.

Sabadell

Montserrat Capdevila, tinenta d’alcalde de l’Àrea d’Economia i Serveis Centrals de l’Ajuntament de Sabadell,  va destacar que el consistori vallesà entenc el concepte de Smart City (o ciutat intel·ligent) com un “tot integrat” i que la introducció de les noves tecnologies formen part del “quadre de comandament” municipal. Així l’ús dels sensors i de les TIC està plenament incorporat a tots els àmbits de la gestió. Pel que fa, per exemple, a l’àrea de Medi Ambient, serveix per a la recollida dels residus o per a la telegestió del rec automàtic dels espais verds. El coneixement de quan es troben plens els recipients de recollida de les escombraries permet, per exemple, racionalitzar els desplaçament dels camions de recollida, o tenir les dades de la humitat del terreny i la temperatura ambient, permet destinar la quantitat i el temps imprescindible per al manteniment de les zones verdes.

Sabadell també aplica els conceptes de ciutat intel·ligent en l’àrea de l’Energia, tot millorant l’eficàcia energètica amb la regulació de la intensitat i l’encesa dels punts de llum; o en àrees com la Mobilitat Urbana, amb la priorització semafòrica dels principal eix viari de la ciutat, entre d’altres exemples.

D’altra banda, Sabadell també ha concentrat els seus esforços en millorar amb l’ús de sistemes intel·ligents les relacions entre l’administració municipal i la ciutadania i espera, al llarg del 2013, tenir una ciutat plenament connectada amb la tecnologia 4G i l’extensió de la fibra òptica.

Sant Feliu de Llobregat

L’alcalde de Sant Feliu de Llobregat, Jordi San José Buenaventura, va voler aprofitar els seus 8 minuts d’exposició davant l’auditori per centrar-se en l’aplicació de les tecnologies que fan possible una “smart city” en la relació entre l’administració local i els ciutadans. Per a l’alcalde, el treball en aquesta qüestió per part de l’Ajuntament ha de servir per “passar d’intentar conèixer o de creure que és allò que els ciutadans pensen, a saber exactament què és allò que els ciutadans pensen”. Per a l’alcalde disposar d’aquesta informació és vital per decidir sobre qüestions que puguin generar polèmiques ciutadanes. L’ús de les noves tecnologies permet conèixer de manera ràpida, senzilla i fefaent l’opinió dels ciutadans i les ciutadanes.

Jordi San José també va explicar l’esforç del Consistori en ser més transparents i en millorar la informació que els ciutadans poden tenir de la gestió municipal. En aquest sentit “d’open data i de transparència” va enumerar l’elaboració de butlletins amb llistes de distribució segmentades que arriben a més d’1/4 part dels ciutadans; la retransmissió dels plens municipals, l’aprofitament dels continguts multimèdia, la implicació municipals en les xarxes socials, etc. En la mateixa línia també va fer esment de l’aplicació de la georeferenciació com a una eina primordial per a conèixer la relació i el funcionament dels serveis que es presten als usuaris-ciutadans.

Viladecans

L’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, va ressaltar que per a la gestió de l’Ajuntament “la tecnologia no és un element més, es tracta d’una peça estratègica en el projecte de ciutat”. Ruiz va assegurar que a “Viladecans tenim els ciutadans intel·ligents i l’objectiu d’aquest govern municipal ha estat dotar-los de les tecnologies necessàries per aprofitar aquest potencial”. En aquest sentit va destacar que Viladecans disposa de totes les aules dels centres d’ensenyament equipades amb pantalles digitals i ha dotat el municipi de les infraestructures necessàries perquè els ciutadans puguin gaudir de 100 Mb a casa seva. A l’alcalde l’hi van acompanyar un professor, una jove i una persona gran que van explicar quins beneficis treuen de la utilització quotidiana de les noves tecnologies.

Sant Cugat del Vallès

L’alcalde de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, va centrar la seva intervenció en lligar els conceptes de Smart City amb Green City. Per a Conesa l’aplicació de les TIC a la gestió dels serveis públics de la ciutat no ha de ser un objectiu final, sinó el mitjà per assolir una ciutat més habitable, agradable, sostenible i eficient per als ciutadans. L’alcaldessa de Sant Cugat va explicar les diferents experiències que hi ha al municipi als àmbits de la gestió dels residus, de l’enllumenat intel·ligent, la millora de la gestió dels aparcaments i el trànsit, etc. Conesa va destacar l’estalvi assolit en aquests projectes i el fet que és totalment quantificable. Va posar l’exemple de la gestió de 7.000 punts de llums sensoritzats que en 1 any han representat una reducció del 30% en l’energia consumida, amb un equivalent de més d’un miler de tones de CO2 i una reducció del 76% de la contaminació lumínica.

Col·loqui

Posteriorment a les exposicions dels cinc municipis va tenir lloc un col·loqui amb la intervenció dels assistents. Un dels aspectes més destacat va ser conèixer com es pot aconseguir el finançament necessari per aquests projectes. Tot i la diversitat d’exemples i casos, en línies generals es van posar sobre la taula la col·laboració amb la iniciativa privada, la necessitat d’un convenciment i d’un clar lideratge polític i el fet de ser conscients que s’han d’invertir recursos per tal de, més tard, aconseguir estalviar diners. Incidint en aquesta qüestió es va posar exemples de la figura del “renting”, d’incloure els condicionants tecnològics als plecs de contractació dels serveis, o d’iniciar els projectes de manera que les despeses inicials siguin factibles i el retorn de la inversió el més ràpid possible.

L’auditori, format per tècnics i representants municipals de Catalunya però també d’altres països que van assistir a l’Smart City ExpoWorld Congress, també van voler conèixer les diferents experiències municipals per tal d’impulsar el desplegament de la fibra òptica, com s’han d’incloure les TIC als planejaments urbanístics i també van coincidir en la necessitat que, des de la gestió dels espais o edificis municipals, es doni exemple en la gestió eficient dels recursos.