La persecució

Fil marró

En Biel i en Marc anaven cap als jardins on havien quedat amb les noies. Anaven de pressa, ja que arribaven tard i si no arribaven a l’hora seria la segona cita que les deixaven plantades. Passaven enfront del bar quan van tornar a veure aquelles dues figures "diabòliques", les mateixes que els havien fet fugir al museu Britànic. Els dos germans, aprofitant la foscor del capvespre, amb gran astúcia es van amagar entre uns frondosos matolls que hi havia a un costat dels jardins. Des d’aquesta posició van poder veure difícilment, entre la frondositat de les fulles de les plantes, com els dos individus agafaven la Xell i l’Ester. En Biel, tot sorprès, amb la cara pàl·lida murmurà:

–No pot ser, les estan segrestant.

–N’estàs segur? –va dir en Marc.

–Sí, mira què fan aquests dos, les fiquen en una camioneta.

–No podem deixar que se les emportin, són les nostres amigues, seguim la camioneta.

Van sortir de l’amagatall i es van descobrir al mig dels jardins. Van sortir a la vorera del carrer i van veure que la camioneta arrencava i marxava. Desesperats, veien que els segrestadors els portaven ja molts metres. En Marc va veure que a l’altra vorera un home descarregava roba d’una petita furgoneta per a una petita botiga. En Marc, mitjançant un crit nerviós, va indicar al seu germà:

–Biel, segueix-me, corre, vinga!

En Biel va obeir i van creuar el carrer cap a la furgoneta sense fer cas del trànsit. Van arribar a la furgoneta i en Marc es va ficar dins. En Biel va fer el mateix que el seu germà, però es va ficar a la furgoneta per la finestra. El propietari de la furgoneta, que era dins de la botiga, es va adonar del que succeïa.

Llavors en Biel, a punt de tenir un atac de nervis li va dir al seu germà:

–Vinga, Marc, engega el cotxe, per l’amor de Déu!

En Marc, que estava intentant fer un pont, va sentir que el seu germà li deia:

–Però què fas? Que no veus que hi ha les claus posades? Arrenca, vinga!

Després que en Marc engegués la furgoneta i sortís de l’aparcament va veure pel retrovisor que el propietari sortia corrents de la botiga cridant com un esperitat.

–Torneu-me la furgoneta! Mal parits!

L’home, veient que ja se n’anaven i adonant-se del seu error de deixar-se les claus posades, va fer un bot de ràbia i es va ficar dins de la botiga veloçment. Va anar cap al taulell i amb gran rapidesa va agafar el telèfon i va trucar a la policia, alertant que dos joves li havien robat la furgoneta i la conduïen precipitadament. Llavors l’home va indicar la matrícula de la furgoneta i també va dir-ne les característiques. A més, seria fàcil de reconèixer la furgoneta ja que portava les dues portes del darrere obertes.

Mentrestant en Biel i en Marc intentaven apropar-se als segrestadors. Cap dels dos nois no tenia el carnet de conduir, però en Marc s’estava traient el carnet, per la qual cosa tenia una mica de fonaments de conducció.

La camioneta dels segrestadors s’havia parat en un semàfor i gràcies a això els dos nois havien pogut apropar-s’hi, però els separava un cotxe. Tot i així veien clarament la camioneta. Una vegada el semàfor es va posar verd i la filera de cotxes es va moure, el cotxe que els separava va girar en direcció contrària i els deixà el pas lliure per seguir la camioneta.

Van travessar uns quants carrers fins que la camioneta dels segrestadors va girar cap a un carreró. Naturalment els nois la van seguir. Un dels segrestadors es va adonar que algú els perseguia. Al conductor l’aterrí la idea que fos la policia, i de sobte va prémer l’accelerador i l’altre segrestador, alarmat per l’arrencada que havia fet la camioneta, va exclamar al seu company:

–Però que fas?!

–Ens estan perseguint, hem de fugir!

Al mateix temps en Biel i el seu germà, sorpresos i sense pensar-s’ho dues vegades, van accelerar i va començar la persecució dels segrestadors.

–Seguim-los, que se’ns escapen! –va dir en Biel.

La camioneta perseguida va sortir a un carrer principal tot arriscant-se a tenir un accident. Els nois van seguir els mateixos passos, però amb la sort que quan van sortir al carrer principal no hi havia trànsit, perquè un semàfor estava en vermell al darrer encreuament. La camioneta dels segrestadors acabava de saltar-se un semàfor en vermell i els dos nois, vacil·lant un segon, van fer el mateix, però amb una acceleració més forta per por a un xoc lateral.

De sobte, els nois van començar a sentir la sirena d’un cotxe de policia. Aviat van saber que el cotxe de policia els buscava a ells per robar el cotxe. Ho van saber gràcies al fet que la policia cridava per megàfon que s’aturessin. Llavors els nois van accelerar encara més, tot allunyant-se del cotxe de policia mentre s’acostaven a la camioneta dels segrestadors. Els dos germans estaven ja a uns pocs metres de la camioneta, quan va fer un revolt i una derrapada i es va ficar per un carrer, els nois van fer el mateix, maniobra que els va servir per despistar la policia.

La camioneta dels segrestadors s’havia allunyat massa i la furgoneta dels dos nois cada vegada anava més lenta perquè havien d’anar esquivant el trànsit. La camioneta s’estava allunyant del centre de la ciutat i anaven ja al seu amagatall on retindrien les noies. En Biel i el Marc encara seguien la pista dels segrestadors, però molt de lluny.

Ja havien agafat la carretera que els portava a la zona industrial als afores de la ciutat. La furgoneta que conduïa en Marc seguia la camioneta a uns 200 m, per això en Biel amb prou feines podia veure una ombra a la llunyania.

Van arribar a un carrer molt ample ocupat de banda a banda per magatzems i fàbriques. La camioneta dels segrestadors es va aturar, van agafar les noies i les van ficar en un magatzem. En Biel i en Marc van baixar de la furgoneta robada i des d'allà van veure el magatzem on ocultaven les noies. Els dos nois van començar a córrer i van arribar al magatzem del costat que estava a 150 metres de la seva posició inicial. Ja era fosc, i els dos nois van ocultar-s’hi per passar la nit i pensar el seu pla.

L’endemà, de bon matí, en Biel i en Marc van fer una trucada a la policia dient que el cotxe robat estava en un magatzem (el magatzem en què hi havia els segrestadors, però això no els ho van dir).

En qüestió d’un quart d’hora va aparèixer la policia. Primer els agents van mirar pels voltants i, com que no van trobar la furgoneta, es van ficar dins el magatzem que els havien indicat. No la van trobar perquè els dos nois l’havien deixada aparcada a uns 150 m, i la policia, com sempre, no va ser prou intel·ligent per localitzar-la carrer amunt. Van entrar i van observar que el magatzem era buit, i després van pensar que la furgoneta podia ser en una secció. Els policies van entrar a la primera secció (que era l’antic despatx del magatzem, una gran habitació que en els seus temps devia estar plena d’ordinadors, però que ara estava totalment buida) i es van emportar una bona sorpresa en veure les dues noies lligades al mig de la sala. Un cop els policies les van haver alliberat, van entrar els segrestadors, que havien sortit a comprar menjar. Van intentar atacar els agents, però aquests els van poder reduir fàcilment. Els segrestadors, amb el cap baix i sense oposar resistència, van ser portats a comissaria. Passat tot l’enrenou de policies amunt i avall, van aparèixer els nois:

–Esther, Xell, quina sort, us hem trobat! –va dir en Biel.

–Quant de temps sense veure’ns –va dir l’Esther en un to una mica maliciós.

Mentrestant a comissaria, els dos detinguts confessaven que la tieta d’en Biel era qui havia organitzat tota l’operació, era el cap d’aquesta nova banda de criminals, era qui havia pagat el sou als dos pobres homes que ara s’enfrontarien a una pena de deu anys de presó en un país que no era el seu, i per això l’havien de detenir.

Al mateix temps, a la part del darrere del cotxe de policia, l’Esther va començar:

–Per què vas marxar de Sabadell sense dir-me res?

–És una història molt llarga –va dir en Biel.

–Però si jo t’estimava.

–Jo també a tu –va confessar en Biel.

I al seient del darrere del cotxe es van fer un petó, discret, curt i petitó, però sobretot intens.

Quant a la tieta, la policia va cursar una ordre de recerca a tot Europa. I pel que fa a la furgoneta robada, la van trobar hores després i en Marc i en Biel no van ser detinguts perquè, encara que la policia va trobar les seves empremtes dactilars, no les van reconèixer perquè no estaven fitxats a Anglaterra.

FI DEL CAPÍTOL 4

Alumnes de 4t ESO Grup D
IES Arraona