Els set enigmes d'en Bernat de
BorrianaEl drac els va dir que havien d'anar al Monte Igeldo, que es trobava a Donosti. Ells, que no sabien on era això, ni què era això, van continuar escoltant el drac. Però la prova no acabava aquí sinó que també havien de derrotar un mag.
La Marta, el Pere, el Sergi, el Bernat i la Teresa van anar a casa d'en Sergi a buscar un plànol i trobar Donosti i aquella muntanya que els havien dit.
Barcino amb tren per agafar l'avió a l'aeroport del Prato per anar a Bilbo. Mai no havien vist un ocell volador com aquell i estaven molt impressionats. Quan van arribar, que ja era de dia i per tant ja tornaven a estar al s. XII i XIII, van anar amb carro fins a Donosti.
Quan van ser a Donosti un mercader local els va dir que si volien trobar el mag del Monte Igeldo evidentment havien d'anar al Monte Igeldo i un cop allà haurien de pujar a la torre on hi havia el mag. Els nois vinga que "trinca" van fer cas al mercader i van pujar al Monte Igeldo per la cara nord, és a dir, pel mar; van anar amb un bot salvavides que els havia fet un barquer d'allà i els havia costat molts sestersis d'or.
Van navegar fins a la cara nord del Monte Igeldo i un cop allà van començar a escalar fins a arribar al cim; hi havia boira baixa i van començar a buscar la torre del mag. La van trobar, hi van entrar i van trobar el mag. El mag els va dir que haurien d'anar a l'illa de Santa Clara i allà trobarien un cavall gegant que els donaria una de les seves cinquanta cues i així podrien vèncer el drac del portal de Manresa. La cua li serviria perquè quan agafessin el drac l'haurien de tocar amb la cua i es moriria. Perquè això fos possible haurien de agafar l'emblema amagat a la capella del Mont Urgull. Van anar a buscar el sarró i van trobar un pergamí amb el dibuix de l'emblema.
Quan ja tornava a ser el s. XX, de primer se'n van anar a l'illa de Santa Clara a buscar aquell cavall gegant perquè els donés una de les seves cinquanta cues. Ells van baixar a la platja de la Concha per agafar la barca que hi havien deixat.
Van agafar la barca i van anar a l'illa de Santa Clara. En aquell moment el mar estava tranquil. Quan portaven uns deu minuts va començar a fer una mica de vent i el mar va començar a fer onades petites; ells van pensar que no passava res i les onades es van quedar a mateixa altura i no hi van pujar. Al cap d'uns vint-i-cinc minuts van arribar a l'illa, on hi havia el cavall que dormia.
En Sergi va dir amablement al cavall:
–Escolta: com que tens tantes cues, que ens en podries donar una, si et plau?
–Us en donaré una, però amb una condició: m'heu de portar el pergamí amb l'emblema de Donosti.
La Teresa, la Marta, el Bernat, el Pere i el Sergi li van donar el pergamí que el mag els hi havia donat. El cavall els va donar la cua, els va dir les normes que ells ja sabien. Van agafar el bot salvavides i se' van anar a la Concha. Tot seguit van agafar el carro i se'n van anar a Bilbo. Quan hi van arribar era de dia i per tant estaven al s. II i XIII. Van anar a un petit hostal, on molt amablement els van donar menjar i una habitació, així van poder descansar durant tot el dia.
Quan van veure que faltava poc perquè es fes fosc, van sortir de l'hostal, perquè així no haurien de pagar, perquè abans et deixaven entrar i t'acollien sense que haguessis de pagar.
Quan va ser de nit van anar a buscar l'avió per tornar a Barcino. Quan hi van arribar van tornar a entrar a un hostal de Barcino i l'endemà al matí van agafar un carro fins a Sabatelli.
En arribar a Sabatelli van anar tan de pressa com van poder per arribar al portal de Manresa a derrotar el cap. Quan van ser allà en Pere, la Marta i en Bernat van agafar un cap del drac i en Sergi i la Teresa van agafar la cua de cavall i van tocar l'altre cap amb la cua del cavall i de mica en mica es va anar desfent.
FI DEL CAPÍTOL 3
Alumnes de 6è. de primària
Enric Casassas
Segueix altres cabdells |
