seguint1.jpg (4105 bytes)

Màgia al racó del campanar

 

Capítol 3: LES TRANSFORMACIONS DE L'XR-92

-Però, qui era l’XR-92? -pensaven els de la colla.

Quan l’XR-92 va aparèixer, tots es van quedar molt sorpresos perquè era un personatge realment molt estrany: tenia quatre  ulls, tres orelles, dos nassos, un peu i set braços.

Llavors en Valdric els va explicar que era un extraterrestre vingut d’un planeta anomenat Dakotae, que sortia als nous còmics del Cavall Fort, que tenia la peculiaritat que podia canviar de forma quan volgués i que era especialista a resoldre casos difícils; per això en Valdric havia pensat en ell.

Els nois estaven molt al·lucinats i semblaven metralladores disparant-li preguntes:

ramo2.jpg (31598 bytes)
La senyora Ramona
 

- Com és el teu planeta?

- Tots són com tu?

- Us ho passeu bé?

- Com són les cases?

- Quin tipus de naus teniu?

- Hi ha escoles?

- Tens molts amics?

 

L’XR-92 estava ben atabalat amb tantes preguntes, i en Valdric va proposar a l’extraterrestre i a la colla d’anar a passar una estona al city fun, però abans l’XR-92 havia de prendre forma humana, i així ho va fer: en un tres i no res es va convertir en un nen com ells, però vestia d’una manera una mica extravagant.

Després, tot xino-xano, es van encaminar cap al Parc de Catalunya. Només arribar, l’XR-92 es va perdre i va topar amb una màquina que era una nau espacial i va pensar que amb ella podria tornar a casa seva. S’hi va enfilar i pretenia posar-la en marxa. Un munt de nois i noies es van anar amuntegant al seu voltant i tothom al·lucinava perquè intentava engegar la nau sense posar-li diners i com que no podia s’estava empipant i começava a treure fum pel cap. Finalment en Valdric i els de la colla el van trobar i com van poder el van treure d’allà.

En Valdric començava a dubtar si l’XR-92 els seria de gran ajuda. Com que ja era força tard es van acomiadar i van quedar que l’endemà, que era dissabte i no havien d’anar a l’escola, es trobarien a les 10 del matí al Racó del Campanar. Com que no sabien què fer amb l’XR-92, aquest va agafar forma de game boy i en Valdric se’l va poder endur cap a casa sense que els seus pares sospitessin res.

Mentrestant, la senyora Ramona li deia al Mag Bernat que no s’amoïnés, que ella li recuperaria la vareta màgica, i el Mag li va dir que li estava molt agraït perquè avui en dia era molt difícil aconseguir una vareta màgica autèntica.

L’endemà al matí a les 10 en punt ja estava tota la colla reunida al Racó del Campanar, però l’XR-92 aparentment no hi era.

- On és l’XR-92 -va preguntar la Maria del Mar?

En Valdric va treure de la seva butxaca una moneda i va dir:

- Vull que aquesta moneda es transformi en... Kevin Costner.

I com per art de màgia la moneda (que en realitat era el nostre amic extraterrestre) es va transformar en Kevin Costner. Tota la colla va començar a riure.

- Ets fantàstic XR-92 -va dir en Gerard.

- Súper, súper!!! -va dir la Mireia.

En Valdric, en realitat, havia reunit tota la colla per discutir què farien amb la vareta: si la tornaven al Mag Bernat o si se la quedaven. Hi havia diverses opinions: la Mireia, en Gerard, l’Oriol i en Valdric pensaven que l’havien de tornar i els altres creien que no. En Valdric va suggerir que mentre no es posaven d’acord la guardés l’XR-92, així estaria més segura. Després, com sempre, van fer el joc "d’ara et toca a tu", per veure qui anava a comprar llaminadures a casa de la senyora Ramona i li va tocar d'anar-hi a l’XR-92. Quan va entrar a la botiga la senyora Ramona va fer uns ulls com unes taronges en veure un home tan ben plantat.

De seguida la senyora Ramona li va preguntar molt finament i fent-se la coqueta:

- Que el puc ajudar en alguna cosa? Tenim unes llaminadures boníssimes...

En aquell moment va aparèixer el gat de la senyora Ramona, en Fígaro; d’un salt es va enfilar al taulell i l’XR-92 es va començar a tornar verd.
Llavors la senyora Ramona va sospitar, va agafar un còmic del Cavall Fort i va mirar una historieta on apareixia un personatge que podia agafar la forma que volgués i que quan veia un gat se li posava la pell verda. Aleshores va pensar que, és clar, era impossible que Kevin Costner fos a Sabadell i menys a la seva botiga i, alçant els punys, va dir:

- Me les pagareu, estúpids indesitjables!!! I tu, imitació dolenta de Kevin Costner, fot el camp de la meva botiga!!!

Però la senyora Ramona s’ho va repensar i abans que l’XR-92-Kevin Costner marxés, el va agafar pel braç i...

FI DEL CAPÍTOL 3

L'opinió de l'autora

CEIP JOAN MONTLLOR
Alumnes de 6è

Continua aquest fil
filr1.gif (1048 bytes)

Segueix altres cabdells
fil1v.gif (1104 bytes)fill1.gif (1082 bytes)

per tornar enrera