PLÀNOL DE SABADELLAdreces i telèfons d'emergènciesFARMÀCIES DE GUÀRDIARESTRICCIÓ DE TRÀNSIT
CA EN ES
 
GÈNERE, FEMINISMES i LGTBI

Sònia Tomàs: “Treballar amb perspectiva de gènere és treballar sobretot amb les dones però sense oblidar els homes com agents de canvi”

IMG 8489

Llicenciada en Psicologia, Màster en Gènere i Desenvolupament, Postgrau en Societats Africanes i Desenvolupament i Postgrau en Cooperació. És experta en gènere i desenvolupament i en gestió de projectes de desenvolupament (identificació, disseny, seguiment i avaluació), desenvolupant la seva principal experiència a Amèrica Llatina, Àfrica i Orient Mitjà. Des del 2011 és consultora independent centrant el seu treball en acompanyar processos per a la incorporació de la perspectiva de gènere, així com també en avaluacions d'impacte de gènere i assistències tècniques a ONGs, organismes governamentals de la cooperació espanyola i agències de Nacions Unides. Anteriorment va ser responsable de gènere en ONGs, així com en l'Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament. També és autora de la publicació “Com contribuir a l’eradicació de la VBG des de la cooperació internacional per al desenvolupament” de l'Agència Andalusa de Cooperació Internacional per al Desenvolupament i professora en el Màster de Relacions Internacionals - Polítiques i Programes de Desenvolupament de l’IBEI-Universitat Pompeu Fabra.

De què serveix l’avaluació?

L’avaluació serveix per aprendre sobretot, per aprendre del què hem executat, del què hem fet, per incorporar allò que funciona i si podem anar més enllà. És una mirada d’aprenentatge i de sistematització.

Què és l’avaluació des de la perspectiva de gènere?

És incorporar un criteri nou d’avaluació on l’eix central siguin les desigualtats de gènere i observar si el projecte ha ajudat (o no) a reproduir, multiplicar o disminuir les desigualtats que existien a l’inici del projecte. Tots els projectes treballen amb població i la població està composta per homes i dones que parteixen d’una situació de desigualtat històrica i estructural i qualsevol projecte millora, agreuja o perpetua aquestes desigualtats.

Què tal avaluem des de la perspectiva de gènere?

Avaluem poc, hi ha poca cultura avaluativa de qualsevol política pública, i la política de cooperació és una política pública més. L’avaluació es pot fer des d’un nivell molt simple a un nivell molt complex. Qualsevol disciplina està tamisada des del punt de vista de gènere, i cal voler aprendre del què hem fet abans per intentar millorar.

Quins són els indicadors d’avaluació que no hauríem de desatendre?

Veure que el triple rol que porten a terme les dones: rol productiu, reproductiu i comunitari, i veure si en cada rol el projecte està per exemple sobrecarregant a les dones, o si en canvi, s’han posat mesures perquè els homes s’incorporin al rol reproductiu. Un altre aspecte són els espais de presa de decisions: com hi participen i prenen decisions homes i dones, per exemple, juntes comunitàries de gestió de l’aigua, cooperatives agrícoles... com es prenen les decisions i qui les pren, com estan representats els homes i les dones. I això es pot fer tant a nivell molt local com a nivell estatal. Un altre tema clau és tot el que té a veure amb violència de gènere. Treballar amb perspectiva de gènere és treballar sobretot amb les dones però sense oblidar els homes com agents de canvi.

Dius que un tema clau és la violència de gènere?

Si, perquè és universal, estructural, existeix en totes les societats del món ja que totes són patriarcals i per tant és un eix que tinc molt present i en qualsevol projecte miro quins són els índex de violència, què està passant a les unitats familiars, si es tenen en compte les tensions familiars, la violència en l’àmbit familiar, en l’espai públic i si es poden incorporar alguns eixos o algunes accions específiques. És l’àmbit on més m’estic especialitzant.

Què és la cooperació transformadora?

Treballem en projectes de cooperació perquè volem transformar la realitat social amb la que treballem, i per transformar aquesta realitat hem de tenir en compte tota una sèrie d’enfocaments com ara el de gènere per anar a les causes estructurals que generen les desigualtats de pobresa, vulneració de drets, etc. És cooperar per al canvi.

És diferent a la cooperació assistencial, aleshores?

Sí, abans es treballava des d’un enfocament de necessitats, com ara “aquí hi falta un pou”, el pou per sí mateix no genera un canvi; en canvi si tu veus que aquí hi ha un dret vulnerat que és el dret a l’aigua, aleshores a més de l’accés a l’aigua estàs treballant per a que els homes i les dones tinguin consciència que tenen un dret vulnerat i que cal dir als governs i als estats que estan vulnerant drets fonamentals. Es vol treballar per al canvi social, econòmic i polític.

Ens pots donar un parell d’exemples, molt concrets, de con canvia la vida de les persones els projectes amb avaluació amb perspectiva de gènere, de la teva experiència a Amèrica Llatina, Àfrica o Orient Mitjà?

La Cooperació és una força que va en contra de totes les altres forces com les de mercat. Exemples concrets: a la banya d’Àfrica s’estaven implementant taules de negociació postconflicte i vam portar a terme una acció amb molt baix pressupost que va suposar un gran canvi per a elles. Va ser, simplement, formació en habilitats socials i processos de negociació. Eren dones rurals que per cultura, educació i perquè no estaven acostumades a estar en espais de participació no sabien mirar als ulls de d’interlocutor, sempre miraven al terra. I durant un any van aprendre a negociar mirant els ulls. Segon exemple: als camps de refugiats a Grècia, posar un cadenat als lavabos de dones perquè tinguin més seguretat i privacitat.

Simplement és posar la vida i la vida de les dones dins dels anàlisis tècnics. Són qüestions que poc a poc es van incorporant.

Com valores aquestes jornades que estàs fent a Sabadell?

És la segona edició i em sembla un format molt interessant: primer fem una formació de 4 hores, purament teòrica i participativa, i després s’acompanya amb una assessoria personal i directa dels diferents projectes de cooperació sobre tot el que s’ha treballat en la classe teòrica. Una assessoria personal amb cada entitat, obrint dubtes i preguntes per millorar i orientar el projecte. I de l’any passat a aquest hi ha una avaluació en positiu, d’aspectes que s’han incorporat, estic contenta.

ImprimeixCorreu-e