Els set enigmes d'en Bernat de
Borriana–
És el segon enigma, obrim-lo ja! –digué la Marta, entusiasmada per començar a desxifrar-lo.– No l’obriu encara, espereu-vos! –-va dir el noi mag.
– He estat anys investigant aquests manuscrits i sé que pot ser un parany, s’han de prendre precaucions. És millor que no ho fem nosaltres i el portem a persones expertes. Si voleu, conec uns escrivans que ens hi podrien ajudar, hem d’anar en compte si voleu salvar aquella noia, com es deia... ah, sí! Una tal Auren Viaig, oi? –va preguntar.
–Sí! –van dir tots de cop.
–Nosaltres, des que en Bernat ens va explicar la història, ens va fer pena aquella pobra noia i volem salvar-la, sigui com sigui, encara que haguem de lluitar. Si vols, pots venir amb nosaltres –va dir en Sergi en nom de tots.
–D’acord, però us voldria demanar un favor: que em deixeu passar a mi sol una de les proves, perquè vaig prometre al meu pare, que en pau descansi, que jo guanyaria un dels caps d’aquell maleït drac que tant mal va fer al meu poble.
–Esta bé, i ara marxem!
Els sis nois i el seu gos Kimbal van marxar a veure els escrivans per desxifrar els manuscrits.
–Ara ja podem treure el manuscrit perquè els escrivans el desxifrin –va dir el noi mag.
En el manuscrit es podia llegir: ã @ k.
Els nois van pensar què podien significar aquells signes i els escrivans els van explicar que aquest signe: ã significa habilitat, El signe: @ significa intel·ligència i el signe K significa força. Els escrivans van interpretar que els tres noms significaven les tres proves, una per a cada cap del drac.
Tot el grup va dir que no volien perdre temps i es posaren de camí cap al bosc. Van veure una muntanya molt alta que al cim tenia un castell molt misteriós i al peu de la muntanya hi havia una espècie de passadís similar a l’entrada d’una cova. Van entrar-hi decidits i després de caminar força estona a les fosques van trobar-se de cop a una sala molt gran on entrava llum per una escletxa del sostre.
Llavors, van escoltar una veu molt familiar que els deia:
–Us presento la meva mascota.
–És el bruixot van cridar tots.
De cop es van veure envoltats per una ombra gegant. Es van quedar clavats al terra. No es podien moure, era enorme!
En Sergi es va posar neguitós i volia enfrontar-se al drac.
Amb una veu esgarrifosa es va sentir el bruixot que deia:
–Que comenci la lluita! –va cridar el bruixot.
Tots es van imaginar que era la prova de la força.
De la bossa de la "Mary Poppins", van agafar l’espasa d’or.
Ara li tocava a en Sergi.
En Sergi va agafar l’espasa d’or i se’n va anar directament cap al drac, corrent amb l’espasa aixecada. El drac el va llançar a terra i se’n va anar cap al Sergi amb la boca oberta. En Sergi el va esquivar i quan el coll del drac estava a sobre seu va agafar l’espasa i li va tallar el cap al drac.
Tots van aplaudir contents del resultat, però l’emoció no parava i solament havien aconseguit la primera prova. Tenien la primera clau i ràpidament es van preparar per aconseguir la segona prova.
Ara li tocava a en Bernat fer la prova d’habilitat. I el bruixot li va dir:
–A veure qui troba primer la sortida del laberint on hi ha una muntanya de sucre amb una clau amagada.
Van començar a caminar i a córrer però en Bernat estava força desanimat, perquè el drac, com que era molt gros, tenia més possibilitats de mirar per sobre i agafar el camí correcte.
De sobte en Bernat va veure una filera de formigues que anaven pel mig del camí i va anar seguint el seu recorregut, de tal manera que passaven per totes les portes sense parar. Finalment va arribar primer a aconseguir la clau, quasi al mateix moment que el drac aconseguia arribar, va agafar el premi corrents i com per art d’encanteri el segon cap del drac es va començar a pansir.
–Molt bé! –van cridar tots alhora. El nerviosisme cada cop era més important, ja solament quedava una prova i podrien començar a pujar pel passadís que conduïa al cim de la muntanya on hi havia el castell misteriós.
Solament quedava la prova de la intel·ligència i el jove mag estava preparat.
El drac es va girar directament cap al noi mag.
El bruixot va dir-los una endevinalla: "Corre, corre, sense parar i mai es mou d’on està. Que és?"
El noi mag es va trencar el cap, fins que es va adonar que el rellotge corre, corre, sense parar, perquè corren les agulles, i mai no es mou d’on és. I va dir:
–És el rellotge.
En aquell precís moment es va sentir un soroll molt fort i una gran resplendor ho va il·luminar tot i es va veure que el drac desapareixia com per art de màgia.
Tot el grup va fer un crit d’alegria i ràpidament van emprendre el camí cap al castell.
FI DEL CAPÍTOL 3
Alumnes de 6è. de primària Grup A
Col-legi L'ESCOLA
Segueix altres cabdells |
