Els set enigmes d'en Bernat de Borriana

Fil blau

Capítol 3: Resolent els enigmes

En arribar al castell, els soldats els dugueren a les masmorres, que eren molt fosques, amb les parets cobertes de molsa i de teranyines. Els nens estaven molt espantats i no sabien què fer. En Pere palpava les parets i, entre la molsa, va trobar una palanca. La va tibar i la paret va arrossegar els nens dins d'una cambra on hi havia el mateix enigma d'abans.

CARD LED ATROP AL RABORT ED UEH

I en Bernat va exclamar:

–Però som a la mateixa habitació on érem!

Baixaren l'escala de la dreta fins que trobaren l'altra, la de l'esquerra, i hi pujaren. En arribar a dalt, toparen amb una inscripció: "Com que heu estat capaços de descobrir les petjades del drac, heu agafat l'escala que porta fins a aquí i heu trobat, finalment, aquesta inscripció, considerem que heu superat les tres proves. Ja podeu enfrontar-vos al drac".

Quan van acabar de llegir aquesta inscripció, es van sentir molt contents, però, alhora, espantats, perquè ara sí que s'havien d'enfrontar al drac. En Pere no s'havia adonat que tenia el pot de pebre a la butxaca, que, com si hagués cobrat vida, va sortir a l'exterior:

–Hola, i gràcies per haver tallat el cap del drac. Ara ja sóc lliure!

El pot de pebre els va explicar tota la seva història, de quina manera va entrar al cap del drac. Els cinc nens i el Kimbal es van quedar astorats, però també pensatius, perquè mai no havien vist que un pot de pebre parlés. Mentrestant, el Kimbal, tot xafardejant i gairebé involuntàriament, va fer bellugar una pedra. Inesperadament, el terra es va obrir. La Teresa va relliscar, la Marta no la va poder agafar a temps i ella també va caure pel forat. El Kimbal també s'hi va tirar. Les dues nenes i el gos van tocar fons i van trobar amb la donzella que el drac tenia presonera.

La Marta i la Teresa demanaren auxili i en Bernat, en Sergi i en Pere, ja que van adonar-se del que havia passat i les van ajudar a pujar.

Ara, tots van anar cap a una mena de porta mig camuflada en una paret, on hi havia escrit:

CARD LE AH IH ICNELIS

Van entrar, efectivament, a la cambra del drac, que estava dormint, i van aprofitar-ho per tallar-li els dos caps restants, que es van convertir en dues frases enigmàtiques més (la donzella ja estava lliure, però el poble encara no):

AIRELAG ANU ERBO'S ARBMAC AL ED ATERD AL A

RENOSERP ELBOP LE UERABORT AIRELAG AL ED LANIF LA

De cop, com un llampec, la Marta va pensar en un joc que tenia a casa, que consistia a llegir paraules al revés, i va suggerir:

–I si llegíssim els enigmes al revés?

–Bona idea –va respondre en Bernat–, provem-ho!

I així van poder llegir:

SILENCI, HI HA EL DRAC

A LA DRETA DE LA CAMBRA S'OBRE UNA GALERIA

AL FINAL DE LA GALERIA TROBAREU EL POBLE PRESONER

Després de resoldre els enigmes, els nens es van dividir en dos grups, que foren: l'un, en Bernat, la Marta i el Kimbal, i l'altre, en Sergi, en Pere i la Teresa. Aquests darrers passaren per davant dels guàrdies del castell, que els començaren a perseguir. Mentrestant, en Bernat, el Kimbal i la Marta, seguint les indicacions dels dos darrers enigmes, van aconseguir entrar-hi. Ja a dins, en Bernat va entrebancar-se amb una rajola, que sobresortia estranyament i, a sota, van poder llegir:

ÒRAB LED ARBMAC AL A RANA'D UEH

O sigui:

HEU D'ANAR A LA CAMBRA DEL BARÓ

La van trobar una estona més tard i, ajupits per no ser descoberts, hi van buscar l'últim enigma. Deia:

ELBOP LE RAREBILLA UERDOP SEMGINE SLE STOT UETNUJA IS

O sigui:

SI AJUNTEU TOTS ELS ENIGMES, PODREU ALLIBERAR EL POBLE

Ho feren i els enigmes es convertiren en una gran clau de ferro, que els permetria, finalment, alliberar el poble; però, quan es disposaven a fer-ho, va arribar el baró, amb les seves tropes, que altra vegada estaven armades fins a les dents, i els ordenà:

–Doneu-me aquesta clau!

Els dos nens es quedaren indefensos i quiets, però quan el baró i les seves tropes anaven a agafar-los van aparèixer en Pere, en Sergi i la Teresa. En Pere va agafar el pot de pebre i la mica que li quedava la va tirar sobre els enemics, que es quedaren convertits en pedra.

Aleshores, van poder anar a alliberar el poble.

Tot semblava feliçment acabat, però, de sobte, en Pere digué:

–Encara ens falta desxifrar el segon enigma!

Però en Bernat el tranquil·litzà:

–Llegit al revés diu: "Heu de trobar la porta del drac". La porta del drac ja l'hem trobada fa molt temps!

Seguidament, arribà la necessària pregunta:

–Com podem tornar a la plaça de Sant Roc?

–Mireu, aneu per aquí i, en arribar a baix, deixeu en un racó tots els enigmes i, això sí, aparteu-vos tot seguit –va contestar la gent del poble, extraordinàriament agraïda.

Els enigmes, tots junts en un racó, provocaren una explosió que obrí un camí cap a l'exterior. La Marta, en Sergi i en Pere s'acomiadaren dels seus companys i se n'anaren.

I arribaren a la plaça de Sant Roc abans que la professora fes fer fila.

I aquí s'acaba, ara sí, el conte d'Els set enigmes d'en Bernat de Borriana.

FI DEL CAPÍTOL 3

Alumnes de 6è. de primària
Escola del Sol