Canvi de rumb

Fil verd

Capítol 4: El segrest amb punt i final

En Jan, l'Humbert i la Glòria es van oblidar del pare d'en Jan i sortien tots tres junts molt sovint. L'Humbert molts cops deia a la Glòria:

- Vols venir a dinar amb nosaltres a la caravana?

- És clar, sempre que em convidis!

L'Humbert que estava molt acostumat a cuinar, sempre li preparava uns bons dinars.

Un dia, era l'aniversari de la Glòria i en Jan va dir a l'Humbert:

- Què et sembla si comprem un ram de roses a la meva mare.

Com és normal, l'Humbert va trobar que era una molt bona idea.

I així anaven passant els dies fins que una tarda, quan el Jan tornava de l'escola amb l'autobús, va acomiadar-se dels seus dos companys, en Roc i en Pau, i va baixar a la parada de sempre. El seu pare es va apropar per darrere i el va fer pujar a un taxi i se'l va emportar. L'havia segrestat!

Els seus amics ho van veure i van anar a telefonar a l'Humbert des d'una cabina telefònica. Llavors l'Humbert va trucar a la Glòria i la policia. Tots es van posar a buscar en Jan.

El pare d'en Jan el va amagar en un molí mig enrunat que hi havia a un costat del riu Ripoll, el molí d'en Font. En Roc i en Pau anaven sovint a jugar a Sant Vicenç de Jonqueres i van veure el pare d'en Jan entrar al molí. Van acostar-s'hi i van sentir en Jan cridar:

- Socors!

- Calla! -va dir el pare-. Aquí no et sent ningú.

En Roc i en Pau van entrar al molí, a poc a poc, i van veure el pare que s'havia quedat adormit. Van deslligar en Jan, però aquest es va entrebancar i el pare es va despertar i va començar a perseguir-los tot cridant. Els nens van córrer i van saltar per una finestra.

Quan l'Humbert va veure arribar els tres nens va dir:

- Això s'ha de celebrar!

I després de trucar a la Glòria i a la policia, que ja havia detingut el pare d'en Jan, i d'explicar com havia anat tot, van començar a fer plans:

- Podríem anar a Port Aventura -va dir en Jan-. Mare, vols venir?

- Sí. Si no faig nosa...-va contestar la Glòria.

- És clar que no -va dir l'Humbert

- També convidarem la Júlia -va afegir en Jan-. Ara és com si fos la meva àvia!

Es van posar la roba adequada i van marxar amb el cotxe de la Glòria cap al parc d'atraccions.

Al cotxe, tots contents, anaven cantant i cridant:

- Visca! Visca! Jo pujaré al Dragon Khan -va dir en Roc.

- I jo a l'Stampida -va dir en Pau.

- Això ja ho veurem -va dir la Júlia.

Van arribar i s'ho van passar d'allò més bé.

L'endemà els tres amics estaven molt emocionats pensant en el fantàstic dia que havien passat i van planejar un sopar per a l'Humbert i la Glòria. Van estalviar diners i els van comprar uns anells.

Quan ja ho tenien tot preparat li van dir a l'Humbert:

- Has de convidar la Glòria a sopar demà.

- Per què? -va dir l'Humbert.

- Perquè sí, ja ho veuràs -va dir en Jan.

L'Humbert va dir a la Glòria:

- Vols venir demà a sopar a casa nostra? El Jan diu que has de venir!

- I tu no ho vols?

- És clar que sí! -va contestar l'Humbert envermellit-. T'espero demà a les nou.

- D'acord! -va dir la Glòria.

Mentre sopaven en Jan va donar la capsa dels anells a l'Humbert.

L'Humbert es va quedar rumiant. Per què eren els anells?

En Jan li va dir:

-Són per dir-li a la mare si es vol casar amb tu

- Ah! Ah! Ah!... D'acord!... -va contestar l'Humbert-. Glòria, et vols casar amb mi?

La Glòria, molt sorpresa però molt contenta, va dir:

- Sí.

I així va ser com van viure junts la Júlia, l'Humbert, la Glòria i en Jan.

FI DEL FIL

Alumnes de 6è. de primària
CEIP Enric Casassas