Canvi
de rumbVan conduir la furgoneta molta estona fins que l'Humbert, esgotat de portar un vehicle tan vell, va parar a la vora de la carretera.
- Et sembla bé que baixem per tal d'estirar una mica les cames?- Li va dir al marrec.
Aquest no li va contestar, estava bocabadat, amb el nas enganxat al vidre de la finestra i els ulls molt oberts i expectants.
- Eh! Escolta'm! - L'Humbert es va adonar que passava alguna cosa estranya i va tornar-li a preguntar:
- Havies vist abans el mar?
El marrec no va contestar, però es podia endevinar que era la primera vegada.
Van baixar i es van apropar a l'aigua. Les onades eren molt suaus, el mar era molt serè.
Caminant per la platja van veure una vella barca de rems. L'Humbert va pensar que al marrec li faria molta il·lusió fer un tomb a la vora del mar. La van empènyer i van començar a moure els rems. La cara del marrec denotava entusiasme, joia, il·lusió; allò va fer que l' Humbert remés amb més força, i, de sobte, el mar va enfurismar-se; grans onades portaven la barca cap al mig del mar; aquesta començava a trontollar; el fons era ple d'aigua, estava apunt d'enfonsar-se, el naufragi era inevitable; es van llançar a l'aigua i van nedar fins a la platja propera. Es van quedar adormits fins que la mà d'un ser estrany els va despertar.
A poc a poc van descobrir que l'estranya figura pertanyia a l'ogre. Es van eixugar la roba, van menjar i beure allò que els va donar l'ogre.
No semblava tan dolent ara! Els havia ajudat, alimentat i ara els somreia amb bondat.
- Moltes gràcies.- li va dir l'Humbert.
- No he fet res. A més volia demanar-te un petit favor. Podries deixar que el marrec vingués amb mi, uns quants dies, per ajudar-me?
L'Humbert pensava que era molt estranya aquesta petició. Per què abans havia tractat tan malament el marrec, i ara volia quedar-se’l ?
- A què t'ha d'ajudar?- va preguntar l'Humbert.
L'ogre no va contestar, però la seva cara va canviar, ja no expressava amabilitat, sinó odi. Ell es va abalançar contra l'Humbert a qui va donar uns quants cops de puny; però l'Humbert es va refer i va atacar a l'ogre que, en caure a terra, va picar amb el cap contra una gran pedra. Va perdre el coneixement i l'Humbert va creure que estava mort; i , quan ja només pensava a fugir, va descobrir un full que sobresortia de la jaqueta de l'ogre, ple de curiositat, ell va començar a llegir; ja sabia quina era la raó per la qual volia el marrec:
!! VOLIA SEGRESTAR-LO !!
Aquell document indicava que la mare del marrec (Maria Èvora) era la propietària d'un tros de terra que, malgrat que ara era un femer, aviat valdria molt; segons el pla adjunt amb la carta, era el centre d'una urbanització de luxe i el marrec havia de ser el preu que havia de pagar la mare...
Per cert, l'Humbert acabava d'adonar-se que no sabia el nom del marrec.
- Com et dius, marrec?- li va preguntar.
- Em dic Antoni, Antoni Èvora.-va respondre.
- Mira Antoni, hauríem d'anar a veure la teva mare. Sabries com anar fins a casa seva?
- Crec que sí.-li va dir. I tots dos van tornar cap a la furgoneta.
L'Antoni va dirigir l'Humbert fins a un barri dels afores de la ciutat.
Els carrers eren estrets, bruts, només hi havia una llum esmorteïda que s'encenia i s'apagava cada cinc minuts. La majoria de les cases estaven deshabitades, en ruïnes; gairebé tota la gent se n’havia anat a buscar feina al centre de la ciutat.
En aquell barri no hi havia botigues ni supermercats...
Al principi, l'Antoni no reconeixia el carrer on vivia la seva mare, van recórrer unes quantes vegades el barri, van veure apropar-se una dona prima i molt pobrament vestida, que, amb un somriure serè, va dir:
- Hola fill meu, no em reconeixes? Sóc la teva mare.
Al nen li va caure una llàgrima. L'Humbert també va plorar d'emoció. El fill i la mare es van fer una forta abraçada, i van anar cap a casa.
L'Humbert i la mare van estar parlant del que havia passat. Mentrestant el nen era al llit dormint.
CRAAAAAAAAAAAAAAAACKKKK!!!!!!!!!!!!!!!!!! De sobte, un soroll que provenia de la finestra va despertar el nen i va veure que era l'ogre i .....
FI DEL CAPÍTOL 2
Alumnes de 6è. de primària
CEIP Andreu Castells
Continua aquest fil |
Segueix altres cabdells |
