Canvi de rumb

Fil rosa

Capítol 2: La sortida a la llum

- Doncs molt de gust, Tomeu, jo em dic Humbert. Què tal si paren a prendre alguna cosa i ens coneixem una mica més, sense haver de conduir al mateix temps?- Com tu vulguis - va dir en Tomeu - la veritat és que jo ja tinc una mica de gana. El que passa és que jo no porto cèntims perquè el senyor Samuel mai no me’n dóna.

- Per això no t'amoïnis. Apa! Baixem i entrem en aquesta granja, que sempre que hi he vingut m'han tractar molt bé.

A la granja estaven a punt de tancar. Eren les dotze de la nit i les cadires ja eren a sobre de les taules per tal d'afavorir la feina d'escombrar a terra. A la barra hi havia l'amo, una persona molt simpàtica i afable que en veure a l'Humbert , va sortir i li va fer una forta abraçada dient-li :

- Fa tant de temps que no et veig, que gairebé pensava que no et coneixeria. Has de venir més sovint, Humbert.!.

- Tens raó Cisco, però ja saps com és el meu treball, sempre d' un lloc a l' altre. - li va contestar l'Humbert- El noi té molta gana ens pots preparar alguna cosa ?

- Estàvem tancant, però per tu ho farem.

- Clàudia, prepara una hamburguesa i unes patates fregides ! - va exclamar en Cisco des de la barra.

Mentre esperàvem el sopar en Tomeu li va començar a explicar la seva vida:

-Els meus pares m' estimaven molt i eren molt amorosos, sempre estaven pendents de mi. Vivíem en un barri humil i el meu pare tenia treballs temporers. A la tardor se n'anaven a la verema al Sud de França. Es quedàvem sis setmanes collint raïm. I jo em quedava amb el senyor Samuel.

- I qui és el senyor Samuel- va preguntar l' Humbert encuriosit.

- És el meu veí - va dir en Tomeu. Quan els meus pares se n'anaven, jo em quedava amb ell. Era molt amable i juganer, però en morir ells, es va tornar un home molt violent i seriós, fins i tot no em deixa anar a escola, i em fa anar a recollir ferralla i cartrons a les escombraries.

- No ho entenc! - exclamà l'Humbert.- I ara, per què s'ha quedat amb tu?

- Perquè els meus pares s'havien fet una assegurança de vida, on deixaven el senyor Samuel d'administrador dels meus diners, fins que jo sigui gran i tingui els divuit anys - va contestar en Tomeu.

-I no tens altres familiars?- li diu l'Humbert

- No, estic sol a la vida...I no m'agrada viure amb el senyor Samuel. Em fa por.

-A partir d'ara - li va dir l'Humbert - pots confiar amb mi pel que vulguis. Jo també vaig patir molt de petit.

L'Humbert li va explicar a en Tomeu tota la seva vida. Els sentiments que va tenir en sentir-se abandonat per la seva mare. Les coses que el seu pare li va dir sobre les dones i el que ell realment pensava sobre això.

En aquell moment el Cisco es va apropar a ells i els va dir:

- Ho sento Humbert, hem de tancar perquè demà obrim d'hora i hem de descansar. Espero que no triguem tant a veure'ns.

- És clar que no - va contestar l'Humbert tot content - demà mateix ens tindràs aquí una altra vegada, perquè la fira la plantem aquí al costat del teu bar. Apa! Fins demà.

Després de pagar el sopar, se’n van anar a passar la nit en una pensió perquè els diners que tenien tampoc no donaven per més.

L'endemà, després d'un merescut descans es van llevar i van anar a esmorzar al bar del Cisco.

- Hola ,bon dia, Humbert. Ja veig que has complert la teva paraula .

Quan van acabar, van anar directament al recinte de la fira. Els esperava una dura jornada. Van agafar tots els embalums i els van inflar amb una sorollosa màquina. Quina força que tenia en Tomeu! L'Humbert es va quedar tot sorprès.

Al moment d'obrir la fira tot estava enllestit, i la canalla va començar a gaudir de les parades. Un dels qui millor s'ho va passar va ser en Tomeu. Va estar tota l'estona d'atracció en atracció, tantes vegades com va voler, perquè els firares sabien que estava amb l'Humbert. Reia com no ho havia fet en molt de temps.

A la tarda després de dinar van anar a compra-li roba, a en Tomeu. Es sentia feliç d'escollir la roba que volia, el senyor Samuel mai no li deixava fer. Anava tant elegant que semblava que fos festa major, i la tarda la va passar gairebé sense moure's amb por per si s' embrutava.

Començava a pensar com seria a partir d'ara la seva vida. El senyor Samuel hauria avisat la policia de la seva desaparició?

Al vespre van anar a fer l 'últim àpat a la Granja del bon amic de l’ Humbert. L’endemà la fira es traslladava a un altre poble.

L' Humbert estava molt preocupat , no sabia com acabaria tota aquesta aventura .Tenia por que la policia el busqués per segrestar el nen, per una altra banda no tenia esma de tornar-lo amb aquest senyor que tan mal li feia, a en Tomeu. Era una injustícia i havia de pensar en una solució.

Quan varen entrar al bar, tan l' Humbert com el Cisco estàvem amoïnats i se'ls notava a la cara.

- Quina cara de pomes agres que feu tots dos - va dir en Cisco, l' amo del bar.

- Perdona Cisco , però és que estem ficats en un gran embolic i no sabem com sortir- nos-en, - va contestar l' Humbert amb veu de preocupació.

- Sabeu què podem fer ? La Clàudia , la meva cuinera, us prepararà un bon àpat i veureu les coses d’ un altre color. I si voleu m' expliqueu la vostra història i si puc us ajudaré.

I dit i fet , li van explicar tot el que havia passat , perquè el nen era allí, i el problema que tenien .

- Crec que tinc la solució. Jo conec molta gent . I sé d' una persona que us pot ajudar. Però primer heu de menjar.

En aquell moment va sortir de la cuina una dona d'uns trenta anys, rossa i molt prima. Tenia una mirada molt trista com si hagués patit molt .

- Humbert , et presento la Clàudia ,- va dir l' amo del bar - és una noia que ha vingut de Txetxènia, és molt bona noia i molt treballadora.

L ' Humbert es va quedar parat , i es va posar vermell com un tomàquet . No sentia res, només tenia ulls per mirar-la, fins que va veure que la noia tenia la mà davant d' ell, per saludar- lo.

- Ep ! Què et passa? Què has vist un fantasma? La Clàudia fa estona que et vol saludar ! -li va cridar en Cisco.

L' Humbert va reaccionar i li va donar la mà, però es va quedar mirant-la fixament i no la deixava anar, fins que la dona li va parlar amb una veu molt dolça i suau, amb accent estranger.

- Estic contenta de conèixer un amic d' en Cisco. Ell ha estat molt bo amb mi.

No li sortien les paraules, només pensava que era la noia que tan havia somniat. No podia ser, els somnis mai no es feien realitat . Ell ho sabia molt bé.

FI DEL CAPÍTOL 2

Alumnes de  5è. de primària
CEIP Andreu Castells