Canvi
de rumbQuan el marrec va pujar a la furgoneta es va quedar molt quiet, semblava que estava molt espantat.
Al cap d’una estona l’Humbert li va preguntar:
- Com te dius?
El nen no va contestar. L’Humbert es va impacientar i llavors li va tornar a preguntar. Aquesta vegada el nen li va respondre :
l'Adrianne |
- Em dic Adrianne . I tu? - Jo em dic Humbert. 15 minuts més tard van arribar a un petit poble .Poc abans d’entrar al poble van veure un cartell que deia " Taüll ". La furgoneta es va aturar i l’Humbert i l’Adrianne van baixar del vehicle i van anar a fer un tomb pel poble .Calia veure si hi havia algun lloc on poguessin posar els inflables . Era un poble de muntanya, feia força fred . Les cases eren antigues, totes amb les parets de pedra i les teulades de pissarra. Els carrers eren estrets i costaners . A l’entrada del poble hi havia una església romànica, que es podia visitar a determinades hores i al costat, un petit cementiri .A l’Humbert li agradava, però calia saber si seria rendible muntar els inflables .Van anar a l’ajuntament per demanar els permisos que necessitaven. Es van entrevistar amb l’alcalde. - D’ on veniu vosaltres? , els va preguntar. - Venim del sud del país, i anem parant a diferents llocs on muntem els nostres inflables . |
- Hem sabut que ara celebren la fira de Sant Andreu i voldríem quedar-nos aquí alguns dies .
- Però aquesta es una fira de bestiar !
- Si, però atrauré molta gent , que molts vindran amb els seus fills i segur que trobaran un moment per portar-los als inflables que nosaltres portem.
- D’acord ! Vinguin i els ensenyaré on es poden posar .
- És molt amable .Gràcies Sr alcalde.
El senyor Pere Botí , que era com es deia l’alcalde , els va acompanyar a una petita plaça que quedava molt a prop de la Fira del Bestiar. A l’Humbert li va semblar un bon lloc i es van acomiadar.
L’Humbert i l’Adrianne van portar la furgoneta fins allà i van començar a descarregar tots els estris i a muntar els inflables.
La fira va durar quinze dies i hi va passar moltíssima gent, perquè malgrat que el poble era petit, hi anaven tots els pagesos de la comarca.
Hi havia un gran ambient !
L’Humbert va recollir en aquells dies força diners i estava molt content . No parava de pensar en les paraules del seu pare .- Busca algú que t’ajudi. Casa’t.
Va pensar que potser el seu pare tenia raó . Va parlar amb l’Adrianne.
- Hem guanyat força diners durant aquests dies . Què et sembla si féssim unes petites vacances? Jo crec que ens les mereixem. Hem treballat molt .
- A mi em sembla molt bé. Jo mai no he fet vacances. M’agradaria molt !, va contestar .
- D’acord, demà recollirem els inflables i buscarem un lloc on puguem descansar i divertir-nos.
- El que passa és que em fa una mica de por !
- Per què?
- Tinc por que el meu padrastre em trobi i em porti un altre cop amb ell.
- Aquell és el teu padrastre?
- Sí , i suposo que a hores d’ara em deu estar buscant. Però jo no vull tornar mai més amb ell.
- Per què no m’expliques la teva història?
Van acabar de recollir i ho van carregar tot a la furgoneta i van iniciar el viatge.
| - Adrianne , explica’m el que t’ha passat , vols? - Quan jo era molt petit, -va començar a explicar– el meu pare va marxar i deixà sola la meva mare. Ella va haver de treballar molt , i la seva salut no era gaire bona. Al cap d’un temps va conèixer el meu padrastre i es van casar. Ell no em va estimar mai i sempre em parlava malament i em maltractava, però no ho feia mai davant la meva mare. Al cap d’uns anys la mare es va posar molt malalta i es va morir. Aleshores ell em va treure de l’escola i em va posar a treballar al seu taller. Em pegava i em tractava malament , per això vaig marxar amb tu. - No vull tornar a veure aquell home, no vull tornar allà mai més . - Però ell pot denunciar la teva desaparició i pot ser que la policia et busqui. - Però no em trobaran ! |
|
- Farem una cosa. Anirem a denunciar-lo per maltractaments i segur que no deixaran que s’acosti a tu.- Adrianne he pensat que abans de marxar de vacances hem de deixar arreglat aquest assumpte .- D’acord!
L’Humbert va consultar al mapa i es van adreçar cap a Barcelona .Un cop allà van anar a un centre d’ atenció a la infància i els van explicar el cas .
La noia que els va atendre va posar-hi molt d’interès i els va dir que faria tot el que pogués per ajudar-los . Els van caure molt bé, i l’Humbert li va dir que la convidaven a sopar . Ella va acceptar i van quedar a les 9 del vespre .
Tant l’Humbert com l’Adrianne es van posar ben guapos volien causar bona impressió .
A l’ Humbert li havia agradat molt la Rosa , que era així com es deia i no deixava de pensar en les paraules del seu pare .-Casa’t.
Eren tres quarts de nou del vespre i tots dos eren allà ben mudats... Esperant la Rosa.
FI DEL CAPÍTOL 2
Alumnes de 6è. de primària
CEIP CARME SIMÓ
Continua aquest fil |
Segueix altres cabdells |
