Canvi de rumb

Fil rosa

Capítol 4: Confessa, Samuel!

L'inspector Gatget i el seu ajudant continuaven buscant informació que els donés alguna pista d'on podia trobar-se en Samuel.
Una estona després l'Humbert i en Tomeu van aparèixer a casa del sospitós. A en Tomeu aquell escenari no li portava gaire bon record. Havia viscut allà durant bastant de temps i no li agradava gens haver de trepitjar aquell terra que l'havia vist caure per culpa de més d'una bona pallissa. Havia passat, però, prou temps per poder-ho afrontar.
Van entrar i van veure els inspectors amb les seves gavardines llargues, carregant l'ambient amb el fum dels cigars i parlant no se sabia ben bé de què.

- Mira, l'Humbert i en Tomeu. A qui volíem veure -va dir el subinspector Rocadura.

- Tomeu -continuà en Gatget- on és el teu germà bessó?

En Tomeu va quedar de pasta de moniato i va contestar:

- Què vol dir, el meu germà bessó? Jo no en tinc cap germà -contestà el marrec.

- Doncs, què significa això? -va dir l'inspector, tot ensenyant-li la fotografia.

En Tomeu va quedar petrificat. No podia ser que tingués un germà bessó. No se'n recordava.
L'inspector donà la fotografia a un policia uniformat, el qual amb els guants de làtex per no esborrar evidències l'agafà, la ficà en una bossa de plàstic i se l'emportà al laboratori de la policia per analitzar-la.
Tots dos tornaren a casa esperant impacientment el resultat.
Per entretenir-se, en Tomeu i l'Humbert jugaven una partida de dòmino. La Clàudia intentava resoldre els mots encreuats d'un diari.

- Tomeu, estàs bé? -preguntà l'Humbert, sorprès davant la victòria. Per primera vegada havia guanyat la partida.

En Tomeu no contestava. Estava completament absort en els seus pensaments, concentrat únicament en imatges del seu passat. Estava aïllat del món que l'envoltava, no feia cas de res fins que l'Humbert el sacsejà una mica i en Tomeu despertà del seu somni fent una sèrie de "quès" seguits.

- En què pensaves? No estaves concentrat en la partida -continuà l'Humbert.

- Perdona, és que m'ha sorprès molt això de la fotografia i em preguntava què ha passat a la meva vida perquè no recordi el meu germà bessó.

- No siguis tan dur amb tu mateix. Pensa que a la fotografia encara éreu molt petits.

Després de dinar l'Humbert i en Tomeu van anar a visitar en Cisco a l'hospital per informar-lo del cas. Van estar xerrant molta estona de com arreglar el bar, noves idees, nous projectes...
Dos dies després al vespre l'inspector va anar a casa de l'Humbert i companyia.
Quan va haver aparcat el cotxe va pujar amb ascensor fins al pis on vivia la família de l'Humbert. Va trucar a la porta i de seguida en Tomeu, amb el pijama posat, va obrir.

- Passa, passa! -digué en Tomeu.

- Gràcies noi, què, estàs sol? -preguntà en Gatget.

- No, ara sortiran els meus pares -contestà en Tomeu.

- Ja tenim els resultats de la fotografia -informà el policia.

En aquell moment la Clàudia sortia amb pijama i l'Humbert amb una tovallola de dutxa enrotllada a la cintura.

- Us he atrapat en mal moment, oi? -digué el simpàtic inspector

- Una mica -contestà l'Humbert, aguantant la tovallola que li relliscava-. Em poso el pijama i ara torno.

Al cap d'una estona l'Humbert tornà amb el pijama posat. L'inspector va començar a relatar el que havien descobert sobre aquella fotografia.

- No hi ha res d'anormal. El que és clar és que tot i que aquesta fotografia demostra que tens un germà bessó us van separar quan éreu molt petits i per això no te'n deus recordar. Ja hem demanat ajuda a la policia francesa perquè investiguin el cas i provin de trobar el teu germà.

Tots van quedar preocupats... però no tenien més remei que esperar notícies.

L'endemà l'Humbert va trucar a uns paletes i els va encarregar la feina d'arreglar el bar i de seguida es posaren mans a l'obra.
Les obres avançaven ràpidament i en un mes quasi ja l'havien acabat.

En un altre punt de la ciutat a en Samuel ja no li quedaven diners i va pensar de tornar a casa. Allà, darrere d'uns llibres, guardava una caixa on tenia uns diners que li permetrien sortir del país. Pensava que havia passat prou temps i que ja no vigilarien casa seva, però s'equivocava. Un parell de detectius (en Rocadura i un company) des d'un cotxe el van veure entrar. El policia uniformat va contactar amb la central i va donar la notícia. Mentrestant en Rocadura va decidir intentar-lo atrapar.

- Eh, Samuel, atura't! -cridà el subinspector.

En Samuel va sortir corrents i es va produir una autèntica persecució entre els estrets carrerons, tirant cubs d'escombraries...

El Samuel es començava a cansar i en Rocadura estava cada vegada més a prop, però, quan estava a punt d'agafar-lo, va ensopegar amb un vianant que va creuar-se inoportunament i va caure a terra. Mentre s'aixecava anava contemplant com se li escapava el fugitiu. De sobte, però, aparegué un cotxe patrulla que li barrà el pas i, tot i que va oposar resistència, el van detenir i se'l van emportar.

L'Humbert i la Clàudia van assabentar-se'n i van anar a comissaria a sentir les declaracions d'en Samuel. En Tomeu es quedà amb el Cisco al bar. No volia saber-ne res d'aquell paio d'ulls vermells. Quan van arribar, l'inspector els va rebre i els va dir:

- Passeu, passeu. En Samuel no ha volgut dir res, però xerrarà, segur.

En Samuel només deia que volia un advocat i fins aleshores no havia respost les preguntes dels policies.

Estava en una sala d'interrogatoris. Era una sala gran amb un vidre que la comunicava amb la sala del costat, des d'on el podien veure.

El sospitós, cansat d'esperar que aparegués el seu advocat, va cedir i va començar a parlar.

- Vaig cremar el bar perquè estava enrabiat amb aquell firaire fastigós que m'havia pres el nen -va comentar en Samuel.

- I per què no ho vas denunciar a la policia. Tu eres el seu tutor legal, te l'haurien tornat -va continuar en Rocadura.

- I per què havia de fer aquesta ximpleria -va contestar en Samuel-. Ja tenia pensat acabar amb el xicot per poder quedar-me amb tots els diners que havien deixat els seus pares per educar-lo i mantenir-lo. Aquest nen m'estava sortint massa car i no estava disposat a gastar-me tots els diners per aquell mocós.

- Ets un desgraciat -el tallà el subinspector.

Continuaren parlant una estona més. En Rocadura sortí de la sala d'interrogatoris, es va prendre un petit descans i va parlar amb la Clàudia i l'Humbert. Després d'una llarga conversa, tornà a la sala.

- Què en saps d'en Salvador, el germà bessó d'en Tomeu? -preguntà el policia.

- Aquell nen era tan estúpid com el seu pare -contestà amb un somriure apagat-. Tothom es va pensar que va ser un accident quan van morir els seus pares

- Què insinues, desgraciat? Vas manipular el cotxe perquè tinguessin un accident? -cridà el subinspector.

- Sí, vaig tallar els cables dels frens -va continuar en Samuel-. Però només em volia desfer del pare. Pensava que aquell dia només l'agafaria ell, el cotxe. Mai no hauria fet mal a la... preciosa i estimada dona de la qual em vaig enamorar amb bogeria.

L'Humbert i la Clàudia escoltaven bocabadats aquella increïble història des de la sala contigua.

- I en Salvador? On és el germà bessó d'en Tomeu? -preguntà en Rocadura.

- El vaig vendre a una família francesa que no podien tenir fills quan encara portava bolquers. Vaig aconseguir un bon preu -digué en Samuel.

I va començar a riure, un riure pervers, d'un pertorbat, d'un dement que havia destrossat la família d'en Tomeu. En Rocadura li va donar un cop sec al cap i va aturar aquell soroll estrident.

- Passaràs la resta de la teva miserable vida a la garjola -finalitzà en Rocadura.

El subinspector sortí de la sala i es trobà a l'Humbert i la Clàudia que estaven horroritzats d'aquella història tan cruel. Després de parlar una bona estona van decidir amagar la veritat a en Tomeu. Era massa petit per sentir aquella història tan salvatge.

Uns dies després van fer la festa d'inauguració del bar del Cisco. L'Humbert havia marxat uns dies per uns assumptes de la fira, però va prometre que intentaria arribar a temps. Tot era festa i xerinola. Tothom estava molt content. Després d'una hora d'haver començat, aparegué l'Humbert. Darrere seu hi havia un noi tímid idèntic a en Tomeu. Eren com dues gotes d'aigua. Els dos germans es van posar molt contents de trobar-se i a partir de llavors no es van tornar a separar mai més.

FI DEL FIL

Alumnes de 6è B de primària
CEIP Teresa Claramunt