Canvi
de rumb| L'ogre aparegué per la porta com un autèntic malson, esbufegant i
cridant improperis i disposat a fer desaparèixer tots quatre intrusos que ell no havia
convidat a la seva festa. De moment, els pares de l'Elena, l'Humbert i la mare de l'Antoni
quedaren paralitzats per la por amagats darrere d'uns arbres. No es podien moure, però,
alhora, sentien una força interna que els empenyia... En aquell moment la mare de l'Elena tingué una idea: - Heu de distreure l'ogre durant una estona. Jo intentaré rodejar la casa i provaré d'alliberar els nens. Quan la Rosa, que així es deia la mare de l'Elena, va ser fora de l'abast de l'ogre, els altres tres van començar a tirar-li pedres. |
 |
L'ogre va apropar-se a ells enrabiat i fora de si. Mentrestant la Rosa, més ràpida que un llamp, va entrar a la casa, i després de buscar els nens pertot arreu, baixà unes escales que donaven a un soterrani.
D'altra banda, l'Elena i l'Antoni parlaven de com escapar-se de l'habitació:
- No podrem sortir mai d'aquí -va dir l'Elena, amb ulls plorosos.
- Tranquil·la, no pateixis. Ja veuràs com els pares ens trobaran i sortirem d'aquí -va contestar l'Antoni.
De sobte, el pany de la porta es va moure fent un soroll estrany.
Els nens es van espantar... La porta es va obrir i la veu de la Rosa omplí d'alegria
els nens. L'Elena va començar a plorar i es va llançar als braços de la seva mare i
l'Antoni va saltar d'alegria en veure finalitzada aquella terrible experiència. La Rosa
va abraçar molt fort l'Elena i li va relliscar una llàgrima galta avall.
Havia arribat a pensar que ja no tornaria a veure la seva estimada filla.
Mentrestant, fora de la casa, l'ogre s'acostava perillosament al pare de l'Elena, l'Humbert i la Maria.
El pare de l'Elena li va llançar una pedra al cap, amb tanta força que el va deixar inconscient. Tots tres van aprofitar aquella ocasió per entrar a la casa i baixar al soterrani on hi havia els nens i la Rosa.
L'Humbert, només entrar, va veure un telèfon amb el qual va trucar a la policia. Mentrestant l'ogre s'havia despertat i, tot emprenyat, va entrar a la casa i va baixar les escales. Va obrir la porta i agafà l'Humbert, però tot just en aquell moment es va sentir la sirena dels cotxes de policia. L'home d'ulls vermells va deixar anar l'Humbert tot dient:
- Merda, ja m'han atrapat!
Pujà les escales i intentà fugir però els policies el van enxampar i el van ficar a la presó durant set llargs anys per segrest de menors i maltractaments.
La mare de l'Antoni va fer un petó a la galta a l'Humbert en senyal d'agraïment. Es va posar vermell com un tomàquet i sentí una sensació molt estranya que mai no havia experimentat.
Al cap d'uns dies l'Humbert s'adonà que estava enamorat i, tot i que estava molt nerviós, va convidar la Maria a sopar. La relació es va anar consolidant i al cap d'uns mesos l'Humbert li regalà un anell de compromís i poc després van decidir casar-se.
El dia del casament tots dos estaven molt nerviosos.
Aquell dia, però, l'Humbert havia deixat la timidesa de banda i el capellà els va
unir en sant matrimoni. L'Humbert va besar la Maria.
Entre els convidats hi havia la família de l'Elena. Després del casament van marxar de
l'església i van anar a celebrar-ho en un restaurant. El marisc i el llom eren boníssims
i la gent s'ho va passar d'allò més bé.
Quant al terreny que tenia la Maria, en van vendre una part a la immobiliària perquè hi fes una urbanització. Amb els diners que els van donar van construir-se una caseta.
| Al cap d'un temps l'Humbert seia en una cadira al costat dels inflables. Observava
atentament com els nens gaudien de totes les atraccions, tot recordant com havia canviat
la seva vida des del moment que va conèixer l'Antoni. Ara era feliç. El pare de l'Elena
li havia ofert una nova feina a la seva empresa. Ell, però, s'estimava més continuar
treballant on sempre ho havia fet. Ja li deia el seu pare que aquell ofici es portava a la
sang. A més, el negoci li havia anat força bé i es va fer copropietari d'una gran fira.
Fins i tot tenia un parell de joves que l'ajudaven amb el negoci. D'aquesta manera podia
dedicar més temps a la seva família. L'Antoni va aparèixer de sobte amb la motxilla de l'escola a l'esquena. Tot d'una, una de les nenes que saltava en un dels inflables sortí i es llançà als seus braços fent-li un petó a la galta. Aquella nena, la Vanessa, havia nascut feia tres anys, fruit de l'amor de l'Humbert i la Maria. L'Humbert dibuixà un somriure a la cara tot contemplant com els seus fills creixien i s'estimaven. |
 |
FI DEL FIL
Alumnes de 6è.A de primària
CEIP Teresa Claramunt
Segueix altres cabdells |
