Després d'aquella trucada tan inesperada, l'Ester va passar un dies de confusió. L'endemà a l'hora d'esbarjo, la Xell i l'Ester comentaven:
Que no et fa il·lusió anar al Canadà?
Sí, és clar! Però aquesta beca ha arribat en el pitjor moment!
Una altra vegada el mateix, no veus que has estat dos anys sense ell. Creus que val la pena perdre aquesta oportunitat per en Cyrano?
Ja ho sé, ja ho sé... però...
Però res. Ell va marxar sense dir res. Et va deixar per anar a estudiar teatre, i tu l'has de seguir?
No, però tinc ganes de veure'l i...
I què?, creus que t'estima?
No ho sé, però jo el vull veure i punt!
I deixaràs l'oportunitat de la teva vida per veure'l?
No sé què fer, però veure'l un altre cop em fa la mateixa il·lusió que anar al Canadà.
I et penses que als de la colla no ens agradaria tenir-lo aquí? Et penses que ets l'única que l'enyores? Et penses que jo no el vull anar a veure? Et penses que no fem un esforç els de la colla per no anar-hi? Et penses...
Sí, ja ho sé. Tens raó, però m'ho hauré de pensar. D'acord?
Sí, d'acord.
LEster està en un moment de confusió. Es passa hores pensant què pot fer, si anar al Canadà i aprofitar la beca que li han donat o anar amb en Cyrano a Londres i refer una nova vida, que ha estat esperant durant tant de temps.
Un dia més tard, després de rumiar tant i tant sobre aquell dilema conflictiu dins la seva ment, va decidir anar a fer una visita a una persona que no esperaria mai que lanés a visitar. Aquella persona era un àvia seva que vivia en un poblet al peu del Pirineu, i lúnic membre de la seva família.
Aquell mateix dia lEster va decidir anar-la a veure, més que res per demanar-li consell sobre què havia de fer amb aquell embolic mental tan important que li podria canviar la seva vida. Al migdia i havent dinat lEster trucà a la porta dun porxo vell i mal cuidat, pom, pom!
Qui hi ha? va dir una veu vella i ronca.
Sóc lEster, la teva néta li va respondre amb un fil de veu.
Ah! Ester passa, passa filla meva. Ara feia molt temps oi que no ens vèiem? li va preguntar.
Si és veritat, però tu, guapa com sempre, eh! va respondre lEster.
Després duna llarga conversa, i un exquisit berenar de galetes artesanes. La noia va dir-li:
Àvia la raó per la qual sóc aquí és per demanar-te consell i saber què haig de fer amb un embolic molt gros que em preocupa.
Digues filla, digues! li va dir aquella dona amb una veu suau.
Tho explicaré molt per sobre. Fa temps em vaig enamorar dun noi i ell ho estava de mi, però un dia sense dir absolutament res va marxar. Tots els seus amics estàvem molt preocupats pel que li pogués haver passat, i durant dos anys no ha enviat ni una carta. Però dos anys més tard ell i jo ens hem pogut comunicar i ell mha explicat per què no va dir res al marxar. Sé on és, diu que és a Londres, també què encara em recorda, i segons ell encara mestima.
I què hi trobes de dolent? preguntà làvia.
Que jo encara lestimo i magradaria poder anar amb ell a Londres, però just ara que he tornat a trobar lhome que havia esperat durant dos anys, mhan donat una beca per a la meva carrera de música per anar al Canadà. I tu què faries? li va preguntar la noia.
Mira noia, jo tho soluciono ràpid digué làvia.
A veure explica-mho va respondre, lEster.
A veure, quant dura la beca? li preguntà làvia.
La beca... dura un any respongué tota pensativa.
Això és molt fàcil. Primer vas al Canadà a estudiar i aprofitar la beca un any i després, quan hagis acabat els estudis, li telefones i li dius que aniràs a viure amb ell. Això sí, va bé que li diguis abans de marxar, eh!, que després no et trobis un gran desengany digué làvia Maria.
Gràcies àvia, sabia que sabries resoldre-ho, i a més mhas tret un gran pes de sobre va dir lEster.
De res, dona, per això som les àvies, per resoldre problemes li va respondre de manera afectuosa.
Gràcies, gràcies, mil vegades més. Sense tu no sé què hauria fet. Gràcies una i mil vegades i va afegir. T'escriuré, àvia. I quan torni et vindré a visitar més sovint.
Caminant cap a l'estació, va pensar que compliria la promesa, "Sóc una mala néta, només la vaig a veure quan tinc problemes. Quan torni em veurà més sovint. Amb aquesta àvia tan genial que tinc!"
Mentre lEster tornava amb el mateix tren que havia agafat abans, anava pensant amb la seva àvia, i la generositat i simpatia que conservava aquella bona dona.
Recordava les moixaines que li feia de petita i aquells petons tan forts que li feia arran dorella i li deixava com un soroll molt fort que lensordia.
LEster era al tren quan, de sobte, es va fixar que el temps passava molt ràpid sense que ella se nadonés. Allò que la va fer reaccionar durant la resta del viatge van ser les fulles seques dels arbres, i de les diferents tonalitats, daquelles magnifiques catifes de fulles que semblaven quadres.
Un cop a casa, es va decidir a escriure una carta a en Cyrano en la qual ell podria saber què faria lEster i què podria fer ell.
Després dhaver estat unes hores al tren i una bona estona de confusió lEster va començar a escriure a en Cyrano.
"Sabadell, 1 d'octubre
Estimat Cyrano,
Tescric perquè..."
No així no puc escriure una carta.
Unes hores després... lacabà després dhaver-ne fet mil i un esborranys.
Al cap duns dies que lEster escrivís la carta, en Cyrano la va rebre. Aquella carta va ser llegida primer per en Cyrano i després per la Jane. La Jane, la seva companya destudis anglesa, estava molt contenta perquè per fi a aquell xicot de Sabadell havia tornat a retrobar el seu amor.
En aquell moment els dos companys van estar una estona estirats al sofà i comentant els moments més agradables que havien tingut en la seva vida.
La carta deia així:
"Estimat Cyrano!
Ja que tu em vas escriure, jo també t'escric, perquè t'he d'explicar una cosa que t'interessarà molt.
Estava dubtant entre venir a Londres amb tu o anar-me'n a la beca del Canadà a estudiar (del que tu ja saps). M'agradaria venir amb tu, però pensant i pensant ja ho he decidit, me naniré al Canadà a estudiar; perquè he estat molt de temps per aconseguir aquesta beca i magradaria molt aprofitar-la i també perquè tu vas marxar sense dir res i només vas deixar aquella guitarra, que no la volia per res. Jo et volia a tu.
La Xell i jo volíem formar un grup amb tu, però haurem desperar que jo torni de la beca al Canadà. Suposo que tu també tornaràs algun dia, oi?
Doncs daquí un any tornaré (quan acabi la beca de música); espero que quan jo sigui aquí tu ja hagis tornat a Sabadell.
Aquí t'estaré esperant.
Fins aviat estimat Cyrano.
Ester"
Era un dia assolellat i molt esperat per lEster: la Xell havia de passar a recollir-la a les 8 per anar a laeroport. Estava molt nerviosa i no sabia quina roba posar-se: "roba de vestir o xandall", va pensar lEster i a la fi va decidir posar-se alguna cosa còmoda.
A poc a poc i sense que lEster se n'adonés van arribar les vuit i el timbre va sonar:
Ding, dong.
Ja va!
Hola, Ester, preparada?
Ja és lhora... preparada!
Les dues amigues van anar cap a laeroport. Després de dues hores despera, es van acomiadar i lEster va embarcar.
LEster mai no havia pujat a un avió. Tenia por, però estava molt contenta, tenia moltes ganes darribar al Canadà. Quan ja eren al cel, va mirar per la finestra, hi havia tot de núvols que lenvoltaven.
Ella pensava que shavia oblidat den Cyrano, però, de tant en tant, el seu rostre sorgia entre mig dels núvols. Després duna hora, ja estava cansada i va decidir adormir-se.
Quan va arribar al Canadà, a Calgary, va agafar un taxi per anar a la residència on lesperaven. Mentre anava a lhostal, es va fixar en els carrers, en les cases i en els jardins. Tot era molt diferent de Sabadell. Els carrers eren amples, els habitatges eren cases, cadascuna amb el seu jardí... a lEster li va sobtar molt que els esquirols se li acostessin. Va observar com saltironejaven per on passava.
A la residència tots la van rebre molt bé. Al matí menjaven molta cosa, al migdia poca (una salsitxa...) i a les 5 tornaven a menjar com bojos.
Aquell any va transcórrer molt ràpidament, però no parava de pensar en el Cyrano.
* * *
LEster va arribar a l'aeroport prop de les 6 del matí. Allà l'esperaven els de la colla. LEster va trobar-hi a faltar en Cyrano. En arribar a casa els de la colla van insistir a pujar-li les maletes i ella no els ho va pas impedir.
Va pujar l'última i quan va ser a dalt va trobar un cartell que penjava del sostre que deia així: "Benvinguda". LEster es va posar a plorar i els va donar les gràcies, però el que ella no s'esperava era que a la cuina hi havia una persona esperant-la.
Però, que has fet mira com has deixat el terra, vaig a buscar el pal de fregar va dir la Xell.
Ja hi vagi jo va dir lEster.
LEster va entrar a la cuina i en agafar el pal va trobar en Cyriano.
Cyrano!, quant temps sense veure't! T'he estat enyorant molt. No has canviat gens.
Hola, Ester sento no haver-te dit res. Jo també the enyorat molt, em van dir que arribaves avui. Jo volia venir-te a buscar però els de la colla m'han explicat que et feien una festa de benvinguda i que tu no sabies que jo havia arribat, per tant m'han proposat de venir a casa teva i fer-te una sorpresa i jo ho he acceptat, ja que he pensat que la sorpresa seria més gran.
Després de la gran trobada i la celebració, van quedar per sortir l'endemà a la tarda.
On quedem? va dir en Cyriano.
On vols que sigui? Al Bemba!
En arribar al Bemba es van saludar i es van fer un gran petó. Van prendre una copa i van parlar del que havien fet al Canadà i Londres.
Tots dos tenien un hooby en comú: la música, de petits havien cantat algunes cançons (compostes pel Biel). En Cyrano tocava la guitarra i feia els acords. LEster cantava, a vegades shi incorporava la Xell, que junt amb en Cyrano feia els acords. Aquell dia, en arribar a casa de lEster, parlant de la seva infantesa, va sortir aquella cançó que tant els agradava: Sempre estaré al teu costat. Mentre la cantaven recordaven aquells nens inseparables els quals sempre estaven junts, i no sexplicaven com podien haver sobreviscut tant de temps separats.
Cada dia es veien i, com als vells temps, en Biel componia aquelles boniques cançons que a lEster tant lenamoraven. Tots dos van decidir dir a la Xell si li semblava bé que tornessin a formar aquell grup tan important per a ells. Ella, sense pensar-ho gens, va acceptar.
Un dia el seu amic Lluís els va dir que ja els havia trobat feina en aquell bar que ells ja sabien. Molt contents, van acceptar la feina.
Un tràgic accident va trencar el cor den Cyrano. Aquella gran amiga que a Londres lhavia ajudat a acostumar-se en aquell hàbitat tan diferent del qual ell shavia criat des de petit shavia mort. Això va fer que en Cyrano tornés a Londres. LEster va voler marxar amb ell, però la seva situació econòmica no era gaire bona i no va poder comprar el bitllet.
Al cap duna setmana lEster va rebre una indesitjada carta que deia així:
"Estimada Ester:
A causa dun petit entrebanc, no podré venir fins daquí a un temps.
No et preocupis per mi, estic bé.
Testimo
Cyrano"
A lEster, quan va rebre aquella carta, se li va encongir el cor. Va decidir buscar feina per poder anar a Londres per veure el que passava. En va trobar una al Bemba de cantant. No cobraria gaire, però si treballava molt podria treure un quants calerons per marxar.
Després dun temps lEster va enviar una carta dient-li que hi anava i que lanés a buscar a l'aeroport.
En arribar ell li va explicar que els pares de la Jane i el seu germà estaven molt malament a causa de la mort de la Jane.
LEster va ajudar en Cyrano a cuidar-se dels familiars de la Jane, ja que hi havia coses que no es veien amb cor de fer-les, fins que es van reanimar.
Tots dos es trobaven incòmodes perquè no tenien els amics amb ells, així que després de guanyar uns quants calerons van tornar a la seva terra, a la seva ciutat, i al seu lloc darribada al món: Sabadell , on van començar la seva feina com a músics i cantants.
FI DEL CAPÍTOL 3
Alumnes de 2n ESO Grup 3
IES del Vallès