Aquest planeta no és en el sistema solar. Es troba en una òrbita al voltant d’un astre que fins ara encara no havia estat reconegut pels humans. Està habitat per uns éssers molt diferents a nosaltres.

Aquests extraterrestres estan constituïts, per fora, per una matèria gelatinosa d’un color verd-groguenc. Tenen dos caps, quatre cames, un nas, quatre boques i un coll tan llarg com una girafa. Tres orelles punxegudes i darrere el cap tres cues que semblen pèls.

Ja fa molt de temps que viatgen per l’espai i van creure durant dècades que eren els únics que coneixien tots els indrets de l’univers. Saben a quants llocs hi ha vida i han investigat de quines maneres es viu a cada lloc.

Han après a convertir-se o transformar-se amb el que faci falta i quan convingui, per poder dur a terme les seves investigacions.

No tenen sentiments com nosaltres però poden aprendre a tenir-ne si això és necessari per acomplir els seus propòsits.

" " és el nom d’aquest planeta. La seva escriptura és molt diferent a

la nostra, tenen mètodes molt diferents.

La necessitat d’autoprotegir-se la tenen molt desenvolupada, ja que en la immensitat de l’univers saben que són molt poqueta cosa, tot i que estudis recents confirmen que " " és deu vegades més gran que la nostra Terra.

Quan van voler anar a conèixer la Terra, tres habitants d’aquest planeta van transformar-se en dos nois i una dona terrícoles. L’objectiu era convertir la Terra en un punt turístic per als habitants de" "

Els nois tenien certa semblança i es van fer passar per germans i la dona era la seva tieta. A un dels nois li va quedar un nas molt llarg i, tot i que es feia dir Biel, de seguida els seus companys el van anomenar Cyrano, cosa que el va estranyar molt, però quan va conèixer la història d’en Cyrano de Bergerac ho va comprendre.

Dels tres extraterrestres, en Biel va ser el que millor va encaixar amb tot i el que més informació va recollir del seu entorn.

Un dia en Cyrano va rebre un avís del seu planeta, havia d’anar a Plutó a guarir el seu rei. Cyrano tenia grans coneixements per guarir els éssers vivents i tot sovint havia de viatjar per aquest motiu. Des que era a la Terra encara no l’havien cridat mai i va marxar sense acomiadar-se de ningú.

Un cop es va haver curat aquell malalt, en Cyrano va anar al seu planeta a explicar quins perills havia trobat a la Terra per poder utilitzar-la turísticament.

Si els seus coplanetaris la visitaven passant desapercebuts, és a dir tornant-se transparents, no hi veia gaire problema. Però si volien anar transformats en humans caldria tenir en compte que:

1. La gravetat és molt forta.
2. Són éssers que tenen molts sentiments, i moltes vegades actuen només enduts per ells.
3. Viuen junts però personalment molt aïllats els uns dels altres.
4. Hi ha moltes diferències, però les més destacades és que hi ha pocs països rics i molts països pobres.
5. Gairebé tot ho aconsegueixen amb diners.
6. No protegeixen el seu planeta, ja que són pocs els que reciclen i molts els que embruten.
7. Segons l’època de l’any i el lloc on siguis, pots patir fred o calor. També mengen molt sovint i dormen moltes hores.
8. Damunt del cap hi tenen un material bastant suau que anomenen cabells.
9. Van vestits sempre, fins i tot quan fa calor i per banyar-se a la platja, també.
10. Tenen foc i gel, com hem vist en altres llocs.
11. Quan el seu planeta està d’esquena al sol, no tenen llum de cap altra estrella, perquè són massa lluny. Han descobert la forma de transportar electricitat que, a més de fer llum, posa en marxa molt aparells. No han descobert la manera de fer-ho per ells mateixos.
12. Hi ha alguns altres éssers bastant semblants a ells que anomenen animals salvatges i que són perillosos, però viuen en altres indrets.

 Es diverteixen:

• Asseguts davant una pantalla amb uns jocs que anomenen videojocs.
• Veuen i practiquen molts esports.
• Ficar-se a l’aigua en platges i piscines els agrada molt.
• Fer excursions pels llocs amb abundant vegetació.
• Els joves s’agrupen i fan colles d’amics.
• Els dies de festa molts van on es projecten llargues pel·lícules en pantalles i sales grans.

Aquest informe va agradar molt i van decidir que s’havia de començar a preparar aquests viatges. Van felicitar en Cyrano i li van permetre una temporada de vacances.

Ell les va aprofitar per tornar a prendre el cos humà diferent per no ser reconegut i va tornar a Sabadell. Es va quedar a casa la seva tieta, intentant no anar als llocs on podria trobar els seus antics amics.

En Cyrano, en el seu informe, no va gosar avisar que els podia passar el que li va passar a ell. S’havia enamorat d’una noia terrestre, l’Ester, i no sabia com es podria resoldre aquell gran conflicte. De moment ja portava dos anys estudiant la situació i, quan va ser fora, només havia tingut notícies de la dona que representava la seva tieta.

-L’Ester està bé, la veig sovint, pel barri, quan compra, quan passeja amb la colla, quan va carregada de carpetes i llibres a estudiar a la Biblioteca…

L’Ester li havia escrit una carta molt llarga a una adreça d’Anglaterra on ell no havia anat mai, però la carta, com que duia remitent, va retornar a Sabadell i, com que la tieta treballa a Correus, la va agafar i li va portar al Cyrano.

-Em sembla que és hora que parli amb l’Ester i li expliqui tota la veritat. Tornaré a prendre el cos del Cyrano que ella va conèixer i men'aniré a parlar amb ella.

Entretant, una nau com dos grans avions junts, plana de sota i pel damunt en forma de piràmide, apareix, aquest cop sobre el Montcau. Llums blanques i grogues espurnegen. Tota la superfície d’un blau fosc amb petits estels dibuixats, de manera que de nit no se pot distingir.

Aquesta nau, silenciosa, té una missió molt concreta: "recollir i emportar-se per sempre en Cyrano". El seu planeta el necessita.