Canvi de rumb

Fil blau

Capítol 3: La Recerca

El nen, tot espantat, va fer un crit, però l'ogre de seguida li va tapar la boca amb un mocador blanc que tenia cloroform. L'ogre va agafar el nen adormit, se'l va posar a l'espatlla i van sortir per la finestra. La mare i l'Humbert van sentir el crit, van anar corrent a l'habitació de l'Antoni, però ja no hi era. Per la finestra van veure un cotxe amb l'Antoni dins que s'allunyava.

El cotxe era molt tronat i no parava de fer soroll. La mare i l'Humbert van pensar que haurien de trucar a la policia, però cap dels dos no ho va fer. Van agafar la furgoneta i van seguir el cotxe tronat. Pel camí, tot i que estaven molt nerviosos, l'Humbert va dir a la Maria:

- Ehem! Ehem!… ja sé que el que et preguntaré no t'agradarà gaire, però ho haig de fer.

- Digues Humbert -va dir la Maria.

- Per què us vau haver de separar tu i l'Antoni?

- És una història molt llarga, però si vols te l’explicaré. Tot va començar quan el meu marit i jo ens vam separar. Jo era massa pobra per fer-me càrrec del nen i vaig deixar que se n'anés amb el seu pare. Passat un temps, vaig saber que l'Eduard, el seu pare, havia mort víctima d'un accident. Llavors se'n va fer càrrec un "amic" de l'Eduard. Vaig intentar trobar-lo i recuperar-lo, però vaig perdre la pista, Va ser impossible, no en vaig saber res més fins ara.

Mentrestant, l'ogre i l'Antoni van arribar a una casa.

La casa era gran, vella i antiga. Tota la façana estava plena d'esquerdes i els vidres de les poques finestres que hi havia estaven trencats.

Marc Badia Raul Cívico

L'Antoni es va despertar en un soterrani i l'ogre li va dir amb una veu greu i afònica:

- Aquesta serà casa teva d'ara endavant! A partir d'avui mateix, seràs el meu esclau fins que no arribi a un acord amb la teva mare!

L'Antoni, enfurismat, li va dir:

- No et sortiràs amb la teva, maleït!

L'ogre va sortir rient d'aquella estança i tancà la porta amb clau.

En aquell moment l'Antoni sentí uns plors que venien d'un racó de l'habitació, s'hi acostà i en un primer moment no va veure res, però l'ogre va encendre un llum a l'habitació del costat i, amb la tènue claror que entrava per una l'escletxa de la porta, va poder veure una nena asseguda en un llardós i vell matalàs. Era més o menys de la seva edat, alta, prima, de cabells castanys i amb la roba bruta i esquinçada.

Aleshores, el marrec li preguntà:

- Per què plores?

Albert Abella Laura Negro

- Fa dies que estic tancada aquí, passant fred, gana i molta por —va contestar la nena amb veu tremolosa.

- Com et dius?

- Em dic Elena.

- Com has arribat en aquest lloc?

- Una nit, mentre dormia, aquest home va entrar a casa i em va segrestar. Vol demanar un rescat de molts diners als meus pares.

- I tu? …qui ets? Com és que també estàs aquí?

Mentre l'Antoni li explicava qui era i com l'ogre l'havia raptat, l'Humbert i la Maria el continuaven buscant. Semblava que havien perdut la pista d'aquell cotxe atrotinat. Aleshores, quan ja clarejava, van arribar a un petit poble i preguntaren casa per casa si havien vist un cotxe tronat amb un home d'aspecte molt estrany acompanyat d'un nen. Ningú no els podia ajudar.

Tot d'una, van trobar-se una parella jove que també preguntava per les cases. L'Humbert, estranyat, els va preguntar:

- Bon dia! Puc preguntar-vos què busqueu?

- Busquem la nostra filla. Fa uns dies se la va endur un home baixet, amb bigoti i ulls vermells i no en sabem res -va respondre l'home jove amb un to trist i desesperat.

- Caram!… Al meu fill també se l'ha emportat un home així! -va dir la Maria.

- Segur que es tracta de la mateixa persona -digué l'Humbert-. Què us sembla si continuem junts buscant els dos marrecs?

Els pares de l'Elena hi van estar d'acord i tots quatre van pujar a la furgoneta. Continuaren endavant fins a trobar un rastre d'oli i unes roderes que s'endinsaven per un camí del bosc. El van seguir fins a arribar a una casa molt vella. Van baixar de la furgoneta i…

- Humbert, mira què hi ha allà! -va dir la Maria amb un crit contingut.

A la part de darrere de la casa, mig amagat per unes branques, hi havia el cotxe que amb tanta ànsia buscaven.

L'ogre, que havia sentit el soroll d'un motor de cotxe, va acostar-se a una de les finestres i va veure l'Humbert, la Maria i els pares de l'Elena. Embogit, va baixar els graons de dos en dos i va obrir la porta del carrer.

Mentrestant, l'Elena i l'Antoni, ignorant el que passava, pensaven en la manera de sortir d'allà; tot i que s'adonaven que era gairebé impossible. Tenien, però, l'esperança que algú els ajudés.

FI DEL CAPÍTOL 3

Alumnes de 6è. de primària
CEIP L'Escola